Visca la calor!

Ai, sí! On vas a parar! La trobàvem tant a faltar. Estàvem desorientats, incapaços de funcionar amb normalitat. Ens hauríeu de veure, a casa, angoixats, a mitjans de juny i encara amb la flassada al llit, sense suors ni desvetlles, sense aquella sensació tan agradable d'ofec, dormint aferradets a la parella encara, aprofitant l'escalforeta que es veu que ja no tocava. O encara pitjor, obrir un ull de bon matí i adonar-nos que el cel estava ple d'unes masses grises que es veu que es diuen núvols i que tenen la santa barra d'amagar-nos per uns instants el bat de sol que tots els dermatòlegs ens recomanen, aquella solana que et fa venir tantes ganes a tu i al nen de fer coses plegats, de córrer o fer un partit de futbol al mig de la plaça dura tan acollidora que l'ajuntament ens han regalat. Ai, sí! Quin drama de mes de juny, quina agonia de dies preestiuencs, patint fins i tot una plaga bíblica anomenada pluja, una nosa humida que t'impossibilita de fer res, que t'obliga a quedar-te a casa, tot moix, preguntant-te com s'ho deuen fer els pobres escocesos per anar a comprar o fer un vol o distreure's quan cauen aquests xàfecs tan inoportuns i desagradables.

Ai, sí! Que malament que ho hem passat, quin tràngol ha estat això de tenir una primavera sense insolacions, sense migdiades de tres hores esperant que el carrer deixés de ser un forn. Només calia parar l'orella a les cues del cinema i a la peixateria, a la sortida de l'escola i a la reunió de l'AMPA. Ningú no parlava d'altra cosa, tothom estava fins al capdamunt de tanta fresca i tanta humitat. Esclar, com si això de la pluja ajudés a alguna cosa bona a part de fer-nos perdre el paraigua en qualsevol carnisseria. No, home, no! Qui en vol de pluja a casa nostra? Per això tothom està tan content des de fa uns dies, per això ara vas a la peixateria i a la cua del mercat i a l'autobús i veus la gent suant com porcs però encantada de la vida amb els 32 graus a l'ombra que tanta falta ens feien a tots, per això ens sap tant greu que els nens acabin l'escola tot just ara que per fi ha arribat l'estiu com cal i podrien gaudir de la temperatura tropical dels barracons i del pati. Ai, sí! Només cal veure'ls com surten, recremats i amb símptomes clars d'insolació però gaudint de la canícula com a infantons. Llàstima que gairebé no puguin parlar, perquè si poguessin ens dirien: "Papa, que bé que ha arribat la calor!"