És habitual que davant la necessitat de fer desplaçaments, ja sigui en cotxe o en tren, per exemple, mirem d’evitar situacions complicades i, per tant, busquem recursos que ens els facilitin. Però això pot tenir una part negativa, perquè, potser, amb aquesta idea de buscar coses tan pràctiques per a cada dia i no tenir tanta feina, acabem impedint que la canalla aprengui a fer les coses de mica en mica. És evident que ho podem menjar tot triturat, més ràpid i més fàcil, de manera que, fins i tot, no calgui que masteguem. També podem prendre tots els líquids amb una canyeta i, fins i tot, podem trobar aliments totalment preparats que impedeixen embrutar la roba o la taula.
També podem fer purés, i si hi posem els llegums i el peix ja és un plat únic. De la fruita ni en parlem: les dosis de fruita diària envasades! Com ens volen ajudar per no haver de discutir i que tot sigui ràpid i net, alhora que tenim assegurada l’alimentació completa i equilibrada! Mare meva! Això sí que és modernitat. I, a més, no és una idea esbojarrada d’una família o una persona, no. Tot això ho trobem al mercat. Potser que, posats a ser pràctics, acabem demanant les pastilles per menjar i ja ni haurem de passar per la cuina!
Ara bé, arribats a aquest punt, ens hem de plantejar quin és el tema: ¿resoldre les situacions de cada dia, encara que ens portin algun problema que ja resoldrem? ¿O evitar les dificultats immediates com si això fos millor per a la canalla? ¿Realment és un problema embrutar-se o és un aprenentatge que s’ha de fer per, de mica en mica, poder acabar amb la taula més neta? Potser no és tan greu que es taquin, i menys quan, sortosament, avui en dia hi ha rentadores i productes que van força bé.
¿Oblidem potser que la canalla ha de poder aprendre-ho tot practicant? No naixem amb habilitats, cal aprendre a caminar, a menjar, a escriure, a parlar i a practicar. Sobretot a practicar, i entendre que de mica en mica ho farem millor. A vegades ens perdem per buscar eficàcia i oblidem que cal temps i deixar de trobar problemes a les situacions quotidianes, que, en lloc de ser problemes, són la mostra de com la canalla va creixent. Segur que arribarà un moment en què veurem aquest progrés, i si s’embruta més del compte perquè no vigila, també aprendrà una cosa nova: cal netejar.
