LAURA PINYOL

Vet aquí que... Llegir davant el millor públic

Gats i gossos poden ser un bon estímul perquè els nens amb dificultats lectores o amb por a llegir en veu alta agafin confiança i millorin la seva capacitat lectora

Si conviviu amb mascotes a casa és probable que quan surten estudis d’universitats remotes sobre els beneficis i les virtuts que aporta a la canalla la convivència amb un gat o amb un gos (i potser altres bestioles) us semblin només conclusions plenes de sentit comú. Fa uns mesos va córrer per la xarxa una experiència, emparada també pel departament d’una universitat, d’un centre d’acollida de Filadèlfia, Animal Rescue League of Berky Country Inc, on la propietària de la protectora havia posat en marxa un programa anomenat The book buddies perquè nens d’entre 6 i 13 anys practiquessin la lectura en companyia dels seus gats.

La idea, inicialment, tenia com a objectiu que el fill de la propietària, que tenia dificultats per llegir en veu alta, perdés la por i agafés desimboltura. Al seu fill li va agradar tant (i és de suposar que als gats també) que ben aviat el programa es va consolidar i es va fer extensiu a molts altres nens que, amb l’excusa de la lectura en veu alta, van al centre per llegir una història a un gat atent i amatent.

A Estònia una biblioteca pública també ha incorporat la lectura infantil amb gossos adreçada a nens d’entre 5 i 6 anys com una teràpia perquè perdin la por i guanyin confiança. I l’associació escocesa Pets As Therapy (PAT) també desenvolupa un programa per a escoles -Read2Dogs- amb el mateix propòsit. En aquesta experiència s’ha inspirat l’entitat Curecan per posar en marxa, el curs passat, el projecte Vet aquí un gos, a l’Escola Federico García Lorca, de Mollet del Vallès, i al centre infantil L’Esquirol d’Argentona.

Bons oients

Els gossos i els gats són pacients, no corregeixen si un s’equivoca, no rectifiquen l’entonació o la pronunciació ni tampoc desaproven. La conseqüència és que, amb un públic tan devot, els nens aprenen més ràpidament a llegir i milloren la seva eficiència lectora. Mar Alcalá, impulsora de Curecan, és veterinària i tècnica en teràpia assistida amb animals, i explica que “el gos és un espectador que no jutja si el nen llegeix ràpid o lent segons el curs que va, sinó que simplement seu al seu costat i l’escolta”.

El Puff va ser adoptat al Centre d’Atenció d’Animals Domèstics del Maresme i ha participat en aquests tallers. “Als nens els agrada que els expliquem contes, però també els agrada explicar-los; el Puff s’asseu amb ells, els mira i s’estira, i això els motiva molt”, diu Alcalá. I afegeix: “És molt gratificant veure com nens que tenen veritables problemes en habilitats lectores et preguntin a quina hora podran llegir-li el conte al Puff”.

Alcalá recorda una de les històries més tendres entre el Puff i els seus explicadors de contes: “Una vegada una nena li llegia un conte que es deia Petons i abraçades, i el Puff va començar a fer-li petons i llepadetes a la nena. Ella deia, divertida, que havia entès el llibre. Va ser un moment molt especial”.

Curecan treballa amb cinc gossos, ensinistrats i procedents de centres d’acollida d’animals abandonats, que actuen com a coterapeutes. Professionals de la salut i veterinaris formen l’equip que treballa colze a colze amb els professionals de cada centre on Curecan porta els seus gossos, “ja siguin centres residencials o educatius”. Treballen amb col·lectius de persones amb discapacitat o problemes de salut mental, gent gran o nens. L’afinitat entre el gos i les persones fa que s’aconsegueixin reaccions difícils d’obtenir sense la presència de l’animal. Alcalá destaca que un altre dels seus projectes és “treballar l’estimulació de nens d’educació especial, tant en les habilitats escolars com socials”.