Sobre nàufrags i derelictes

Al principi, els separats amb criatures patim una mena d'exili, una migració a territoris desconeguts per motius que no són ni polítics ni econòmics, sinó bàsicament sentimentals. Quan acabes d'arribar a aquesta terra estranya dels separats tot resulta estrany. Des d'anar a casa dels amics amb qui solies anar amb la teva parella fins a organitzar una festa d'aniversari, planejar un cap de setmana amb els nens o viatjar sol amb ells. Tot resulta intens, de vegades dolorosament intens. Sovint és com si res tingués gaire sentit. Però amb el temps, no només aprens l'idioma i els costums d'aquest nou territori on has anat a parar, sinó que comences a oblidar el que has deixat enrere i a trobar totes les gràcies a aquest nou país d'acollida dels separats amb nens. No és només que t'hi adaptis, sinó que, ben sovint, acabes considerant que aquesta nova manera de viure té coses fantàstiques. Has perdut algunes coses, però n'has guanyades moltes altres.

Nouvinguts

Cada dia hi ha gent nova que arriba a aquest nou territori. I n'hi ha molta que hi arriba desesperada, arrossegada per les onades després que la pastera se'ls enfonsi. Està bé que sàpiguen que, per més que els costi de creure-ho, hi haurà un moment que se sentiran en territori propi, i la seva nova condició de separats amb criatures els deixarà de semblar el que queda d'un naufragi (que, com vam aprendre a les novel·les de Verne, Salgari i Defoe, rep el nom de pecio en castellà i de derelicte en català). Està bé que sàpiguen que els nens, com també passa amb els fills dels qui han emigrat, són els primers a adaptar-se i a treure profit dels avantatges de la nova situació. Vaig començar a escriure aquesta columna quan era un d'aquests nàufrags descalços de camisa esparracada, però és una condició que ja em comença a quedar lluny.

Tant els nàufrags de l' Illa misteriosa de Verne com el Robinson de Defoe s'adapten tan bé a la seva nova situació que, quan aconsegueixen sortir de les seves illes, les acaben enyorant. Fins a tal punt que herois de Verne acaben fundant, en terra ferma, una comunitat inspirada en la seva illa desapareguda, i Robinson hi torna decidit a fundar-hi una colònia. Sempre m'han agradat les novel·les de nàufrags. Són al·legories fantàstiques de la pèrdua i la reconstrucció.