La setena hora
JAUME CELA & JULI PALOU

Sobre les lectures obligatòries

Sant Jordi va ser, com cada any, una festa. I un èxit. Les ciutats i pobles del nostre país es van omplir de roses i de llibres, oferint al món una altra manifestació de civilitat. Va ser una jornada per parlar, com és habitual, d’autors mediàtics, de quin grau de literatura conté un llibre de cuina, de la crisi de la poesia i de l’assaig i de fer llistes amb les obres més venudes, mentre valoràvem la relació d’aquest èxit amb les campanyes publicitàries.

Però nosaltres preferim insistir en un punt que és el que gira al voltant del foment de la lectura, i que no és altre que la necessitat d’obligar nois i noies a llegir uns determinats autors. El primer que volem dir és que l’obligació de conèixer un cànon pot no tenir res a veure amb el plaer lector. Llegir La plaça del Diamant per obligació pot ser que no sigui un exercici plaent per a qui el realitza, però també estem convençuts que, en la majoria de casos, un mestre que sigui un bon lector ajudarà molt més a fer que un llibre obligatori passi a formar part dels llibres que estimem que un mestre que no senti passió pel fet literari.

Plaer i obligació no casen

Un altre punt és que un llibre considerat difícil pot arribar a convertir-se en una gran experiència si el mestre sap crear un ambient d’aula que permeti el debat sobre el llibre, i no redueix l’activitat didàctica a respondre individualment a un seguit de preguntes estereotipades amb la intenció fonamental de saber si el llibre ha sigut llegit o no per l’alumne.

Per tant, separem plaer lector de lectures obligatòries, tot i que insistim que aquesta separació serà més o menys considerable si troba un mestre que sap treure suc de les obres que s’han de llegir i que coneix les necessitats d’acompanyament dels alumnes que té al davant.

Aleshores el debat es clarifica. Sabem que plaer i obligació són termes oposats. Per tant, només ens queda respondre a aquesta qüestió: ¿cal que els ciutadans d’un país, en la seva etapa escolar obligatòria, hagin d’haver llegit unes determinades obres literàries que els permetin identificar-se com a hereus d’una mateixa literatura? Ras i curt: cal que el dia de Nadal, quan s’apleguen en una mateixa taula representants de diverses generacions, tots se sentin units perquè poden recitar, amb plaer o sense, La vaca cega?