Seure tots junts a taula

Involucrar els infants a la cuina és una pràctica excel·lent. Gaudeixen amb la transformació dels aliments i comparteixen una estona amb els éssers més estimats. Malgrat que no n'és garantia, els que ajuden a la cuina accepten millor nous gustos. I, a més, constatar que han estat capaços de fer un plat que tots mengem, els reforça l'autoestima. Tot són avantatges, però no sempre tenim ni el temps ni l'humor per netejar els regalims de la clara d'ou ni els trossos de massa que hi ha enganxats a terra. Quan els infants cuinen, embruten. És una evidència. I els dies de cada dia, de vegades no estem per a festivals.

Habituar-nos a cuinar a casa és magnífic per educar en alimentació. La casa s'omple d'aromes que generen perspectives delicioses i indueixen a la gana, cuinar ajuda a seguir una alimentació equilibrada i ens fa sentir orgullosos del que fem. Tot són aspectes positius, però no sempre tenim temps de fer un sofregit per al guisat de llenties.

En definitiva, cuinar per als infants i cuinar amb infants és meravellós, però és només un plus en l'educació en alimentació. Quan parlo amb pares "estressats" perquè no arriben a tot, i se senten culpables per no tenir temps de rostir un rodó de vedella, el primer que els dic és: "No cal que cuineu". La cara que posen és entre perplexitat, ensurt i preocupació per si he perdut l'enteniment.

Mireu, si no hi arribeu, compreu-ho. Això sí, seieu a taula, amb alegria. Aquest és el punt fonamental: la taula. És a taula on s'educa en alimentació i on s'adquireixen els hàbits. Educarem amb el nostre exemple. És més efectiu que ens vegin menjar amb delit verdures, llegums, peix... que no dir-los que aquests aliments són molt saludables.

La taula és l'espai per relacionar-nos, per parlar d'inquietuds, d'anècdotes. L'hem de preservar com si fos la taula de salvació del nàufrag, perquè entre altres raons els estudis demostren que sopar en família redueix la predisposició dels adolescents a les addiccions -drogues, alcohol, tecnologia - i prevé l'obesitat.

Fora bromes! No cal que parem taula amb tovalles de fil. Ara bé no hi pot faltar: aigua, pa, un bol d'amanida i una fruitera plena de fruita abellidora. Només amb això ja fem. Això sí, cada dia i amb bon humor.