26/01/2013

Separades que fan por

2 min

De vegades tinc el privilegi, suposo que gràcies a aquests articles sobre separats amb criatures, d'assistir a algun dels esmorzars més o menys improvisats que fan algunes mares d'horari flexible després de deixar els seus nens a l'escola. Potser també m'hi toleren perquè no em veuen com un representant del món dels marits.

La setmana passada es van dedicar a interrogar l'única mare separada del grup. Ens va explicar que li va de meravella, millor que mai. Manté una fantàstica relació amb el seu ex, que precisament ara es dedica més que mai a les criatures, i està contentíssima perquè gràcies a la custòdia compartida té més temps que mai per a ella i pot fer la seva vida i tenir les seves aventures. En ocasions amb homes més joves, va remarcar. Sóc testimoni que les altres cinc mares es morien d'enveja. Caps de setmana per a tu sola! Homes més joves! Tot el llit per a tu! No es queixaven explícitament dels seus marits, però els brillaven els ulls de pensar a recuperar la llibertat dels seus anys tendres, i a compaginar-la amb la dedicació als nens, que per a aquestes mares resulta tan important.

"¿I per què no escrius algun article -em va proposar la mare separada- sobre la por que tenen els marits quan em trobo amb les seves estimades dones? Si em veiessin aquí amb elles em posarien mala cara". Em diu que ho ha notat en diverses ocasions: la veuen com una amenaça. Està convençuda que la veuen massa contenta i que intueixen que és capaç de fer proselitisme de la separació (això sí, de la separació amical i sense drames) i de plantar en les seves dones la llavor del dubte. Li dic que és un bon tema, sí senyora, però difícil de resoldre en tan poc espai.

Ho intentaré, li dic, i immediatament reivindico l'aportació, a aquesta nova condició de tantes dones, dels exmarits disposats a mantenir una relació cordial i a compartir els nens. La felicitat de la separada no seria possible amb un exmarit furiós, emprenyat, possessiu, deprimit o simplement absent. "Sí home! Gràcies a vosaltres havia de ser!", protesten les mares. "D'acord -em diu la separada-, però vosaltres també hi guanyeu, perquè d'estar furiós o deprimit no en trauríeu res". I també té raó. Entre tots, potser encara trobarem una nova manera de ser feliços. Potser el món va cap aquí.

stats