Flors de Bach
EVA BACH

Sent el que vulguis, vigila el que dius

Fa uns anys, en aquest mateix espai, vaig escriure una columna titulada: Sent el que vulguis, vigila el que fas. Es basava en la premissa que tenim dret a sentir qualsevol cosa, però no a fer qualsevol cosa amb el que sentim. Avui afegeixo que tampoc tenim dret a dir segons què, i menys de qualsevol manera.

Reprimir per sistema determinades emocions no és saludable. Però expressar-les totes tal com ragen tampoc ho és. Som autèntics neòfits pel que fa a l’educació emocional i sovint hem de desfer malentesos. Com, per exemple, que quan ens sentim malament amb algú tenim el dret i gairebé el deure de fer-li saber amb totes les lletres. Diversos professors em comenten que detecten una tendència, cada cop en més nois i noies, a dir sense embuts el que senten, en nom de la seva salut i benestar emocional. Però, i el dels altres? Tenim dret a sentir-nos malament, segur. I a dir que ens sentim malament. Però, ¿tenim dret a fer sentir malament els altres perquè ens sentim malament nosaltres?

Actitud egocèntrica

Aquesta propensió a dir a l’altre com ens fa sentir, sense aturar-nos a pensar com se sentirà quan l’hi diguem, quins efectes li pot produir i si millorarà o empitjorarà les coses, en cas de conflicte, la tenen també molts adults, i de vegades és indicadora d’una actitud clarament egocèntrica. Dir obertament a l’interessat que estic molesta amb ell no sempre és el més intel·ligent ni el més ètic o empàtic que puc fer. De vegades confonem expressar les emocions a descarregar-les sobre l’altre.

Abans de dir a una altra persona que em sento malament per alguna cosa que ha dit o ha fet, hauríem de fer-nos algunes preguntes i ensenyar els nostres fills a fer-se-les. En primer lloc, per què em sento tan malament i quina part de responsabilitat meva hi pot haver. ¿I si resulta que em sento així de malament perquè estic molt susceptible o perquè interpreto les coses pel costat dolent? També hauria de plantejar-me si hi ha alguna manera de resoldre-ho per mi mateixa. Un cop respostes aquestes qüestions, podré valorar si és oportú o no que li digui alguna cosa. I si decideixo fer-ho, aleshores em tocarà pensar com i quan li dic perquè resulti assertiu i no agressiu.