El 1912 devia haver-hi una coincidència astral excel·lent que va facilitar que naixessin tres escriptors catalans d'una gran categoria. Parlem de Pere Calders, Joan Sales i Avel·lí Artís Gener, conegut també com a Tísner. Una de les funcions de l'escola ha de ser donar notícia del món i ser memòria del passat que val la pena renovar en el nostre present. Per tant, cal aprofitar els cent anys del naixement d'aquestes tres grans figures literàries per llegir o rellegir els seus textos i, en el cas de Tísner, per assajar la pràctica de resoldre mots encreuats, una de les manifestacions de l'enginy i de la intel·ligència humana. Cada aula sabrà trobar el moment més adequat per introduir, si és que no ho han fet ja, les biografies d'aquests homes units per l'experiència dramàtica de la Guerra Civil, per l'exili i pel seu compromís amb el país. Però poca cosa faríem si ens limitéssim a aquestes qüestions i no ens convertíssim en propagadors de la seva obra.
Incerta glòria , de Joan Sales; Tots els contes , de Pere Calders, i Paraules d'Opòton el Vell , d'Avel·lí Artís Gener, són tres obres que s'han de llegir perquè formen part de l'experiència humana que s'ha de transmetre a les joves generacions. Una experiència humana que amb un gran mestratge s'ha convertit en matèria literària de gran volada. Estem davant d'una literatura capaç de sorprendre i de suscitar en el lector una sensació grata d'admiració. Per als que desconeixen l'obra d'aquests escriptors els convidem a llegir les seves memòries, els seus contes i novel·les amb el convenciment que no consideraran el temps de lectura un temps perdut. Podeu començar pel conte infantil Raspall , de Pere Calders, i després anar fent, que l'estiu és un bon temps per llegir el que sempre ens queda a la tauleta de nit per culpa d'altres lectures més urgents que, de ben segur, no ens deixaran tanta petja com la d'aquests autors.
