PALOMA ARENÓS

Retrobaments emocionals

Les festes de Nadal són una excusa ideal per ensenyar el valor de la família a la canalla. És un temps de retrobament, d’oci compartit i de moltes emocions. L’exemple dels adults serà fonamental perquè la canalla en gaudeixi plenament. Són dies per compartir experiències de vida i enfortir els lligams familiars. 

El Nadal és sinònim de retrobaments familiars carregats d’emocions. Són unes festes en què avis, pares, oncles, cosins, sogres, gendres, nores, néts, cunyats, germans, nebots i tota la resta de parents miren de coincidir, com a mínim un cop l’any, al voltant d’àpats i llargues sobretaules. Tot i que hi pugui haver dificultats econòmiques o menys regals dels esperats, del 24 de desembre al 6 de gener es viuen uns dies ideals per ensenyar i transmetre el valor de la família a la canalla.

“Les festes són beneficioses per als nens perquè reforcin els llaços afectius, aprenguin costums i tradicions. Els adults podem compartir moltes tasques amb ells i fer-los partícips dels preparatius i la decoració perquè se’n sentin protagonistes i sàpiguen que la família és una pinya i que fins i tot en moments difícils -un pare sense feina o una mort recent d’un familiar-, els uns ajuden els altres”, explica la pedagoga Cèlia Rodríguez. A més, és una celebració que aporta molts beneficis, “sempre que es treballi des de l’alegria i el positivisme”, matisa Rodríguez, que també és psicòloga. “El Nadal fomenta l’autonomia i la responsabilitat dels petits de la casa, quan se’ls fa col·laborar en les diferents feines que comporta. També és una font rica en emocions positives, bones per al seu desenvolupament i autoestima, a més d’afavorir la creativitat de les criatures”, rebla l’experta.

Les germanes Anna, Elisabet i Marta Civil Serra, de Sabadell, disfruten d’un Nadal familiar intens i ple de tradicions. “Ho hem viscut així des de petites, amb els pares -l’Oriol i la Sunsi- i l’àvia Maria Teresa. Ens encanta retrobar-nos perquè realment hi ha molt de caliu”, diuen. “L’àvia era una dona que s’estava dos dies seleccionant els millors ingredients i preparant l’escudella, amb l’olla a foc lent i molta calma”, recorden. “També fèiem cagar el tió, que era un tronc gros del bosc i que té mig segle de vida. Encara el fem servir amb els nostres fills i nebots, als quals hem transmès aquesta manera de fer i que tothom s’hi trobi bé”, expliquen. El 25 de desembre celebraran el dinar de Nadal a casa dels seus pares i s’hi aplegaran 29 parents procedents, principalment, de Sabadell, però també d’Artés (Bages) i Oviedo.

L’Anna Civil és mare del Pau (16 anys) i l’Ona (14); l’Elisabet té l’Albert (16), el Bernat (12) i la Carla (10), i la Marta és mare de l’Ada (9). Totes tres segueixen la tradició d’escriure i decorar felicitacions nadalenques i enviar-les per correu a amics d’arreu del món. El Pau i l’Ona reconeixen que els agrada molt retrobar-se amb cosins i oncles. “N’hi ha alguns que només veiem un cop l’any i, realment, a la nostra família hi ha molt bon rotllo i tenim feines assignades perquè tot surti bé. Els néts grans anirem el 24 a ajudar els avis a col·locar taules i moure mobles per fer espai per al dinar”, expliquen amb alegria.

El quinto, un clàssic

L’Ada i la Carla són molt fans de la decoració nadalenca i d’una tradició molt arrelada a la família Civil Serra: el quinto, una mena de bingo que es juga per Nadal al Vallès i a altres comarques catalanes. “M’agraden els premis que guanyes, que són xocolatines i detallets. És molt divertit i riem molt!”, diu l’Ada. “A més, tothom pot fer de lloro -el que anuncia els números d’una manera molt original- i cadascú juga segons el nivell i l’edat que té. I si algun familiar no ha pogut venir al dinar, fa l’impossible per no perdre’s el quinto!”, subratlla Marta Civil.

La família, tot l’any

La psicòloga Meritxell Amirall, responsable del centre Som Pares (www.sompares.com) de Vilanova i la Geltrú, reflexiona sobre el valor de la família, que “no només hauria de centrar-se en l’època nadalenca”. “Podem mantenir contacte, encara que sigui telefònic o per correu electrònic, durant tot l’any amb la família que està més lluny, parlar als petits d’aquells parents que no veuen gaire. Explicar-los anècdotes i records els ajudaran a interioritzar com a familiars persones que no estan presents en el seu dia a dia”, afegeix. Almirall destaca que “ el valor de la família és diferent per a cadascú, però és important ser conscients que amb la nostra actitud, comportaments i comentaris influïm, i molt, en el concepte de família que construiran els nostres fills”.

La distància és el que més pateixen els sabadellencs Alberto Ruiz i Laura Lunar, amb els seus fills Natàlia (7 anys) i Nicolàs (5 anys), ja que fa tres anys van tenir l’oportunitat d’anar a viure i treballar a Bachenbülach, a Suïssa. “Durant l’any ens comuniquem amb la família i amics per Skype, correu, telèfon i xarxes socials. Però per Nadal ens instal·lem a casa dels meus pares a Sabadell, perquè és una festa que sempre l’hem celebrat moltíssim i la vivim amb molta il·lusió”, explica Lunar. Tenen dues setmanes de vacances i instal·len el camp base per gaudir dels retrobaments. “Són dies per estar plegats, per reunir-nos, parlar i compartir, ja que durant l’any de vegades les rutines fan que no ens puguem veure tant com voldríem”, reconeix.

Lunar explica que a l’hora de traslladar el valor de la família no han hagut de fer “res d’especial amb els nens, ja que ho veuen constantment”. “Hi tenim contacte molt sovint i la família sempre ens ha demostrat que hi és tant en els bons moments com en els més difícils, ajudant sempre”, conclou.

Reduir al màxim les tensions familiars

Les reunions familiars, encara que a molts els costa reconèixer-ho, també són moments en què surten els retrets entre membres de la família i, sovint, es mantenen moltes etiquetes : “El teu cosí sempre arriba tard i no porta regals”, “No ens han posat ni uns aperitius com cal”... I, fins i tot, hi ha moments de tensió entre els adults. Per reduir-la al màxim, la psicòloga Meritxell Almirall diu que “el primer que caldria fer és no comentar cap d’aquestes opinions negatives davant dels nens per evitar influenciar-los”. D’altra banda, la previsió és molt important. “Si jo com a adulta ja sé que hi ha una determinada persona de la família amb qui tinc més possibilitats de barallar-me, puc intentar no asseure’m al seu costat, parlar-hi tan poc com pugui o no obrir debats de certs temes que sé per experiència que comportaran conflicte”. L’experta aporta un nou recurs: “Fer una llista de virtuts de les persones de la família que molts cops queden emmascarades. Per exemple, la tieta té l’etiqueta que mai col·labora però sempre du unes postres boníssimes o explica anècdotes que ens fan riure a tots”.

Almirall adverteix que de vegades, els adults cometem l’error de fer servir els nens com a vehicle per comunicar certes coses a altres familiars que no ens agraden: “Per exemple, «Guillem, digue-li a la tieta que ajudi a fregar els plats, que segur que a tu et fa cas». Hem d’aprendre a comunicar les coses nosaltres mateixos”. La psicòloga està convençuda que tot es pot dir si trobem les paraules i el moment adequat per fer-ho. “I si veiem que estem a punt d’explotar, val més que ens prenguem un kit kat, que anem al lavabo, sortim a buscar alguna cosa a la cuina i ens prenguem uns minuts per reflexionar i respirar. Ensenyar als nens a gestionar les seves emocions passa per aprendre a fer-ho nosaltres primer amb les nostres”, conclou.

Excés de consumisme

Fa un temps que el Nadal s’ha centrat a donar una importància excessiva al consumisme i als obsequis exclusivament materials. La psicòloga Meritxell Almirall proposa que deixem volar la nostra imaginació i pensem què pot fer il·lusió a la canalla: “Hi ha molts nens a qui els encantaria passar una tarda amb els seus pares a soles, pujar a cavall, anar a fer una excursió per la muntanya, dormir en una tenda de campanya al menjador...” L’experta recomana que ens fem preguntes poderoses i que siguem exemplars amb la nostra actitud: “Què vol dir estar units per a nosaltres? Com puc demanar-los que no es barallin entre els germans si em veuen com a mare barallada amb la meva germana?”, posa com a exemples. Recomana coherència: “Tots podem discutir, enfadar-nos, i no està malament expressar el que no ens agrada. El més important és que també vegin que es pot demanar perdó, fer les paus, pensar com podem arreglar les coses i buscar solucions”.