Raigs X i alletament
D'altra banda, durant la lactància convé evitar les gammagrafies (proves amb isòtops radioactius) innecessàries, perquè els esmentats isòtops podrien passar a la llet. En la majoria dels casos la dosi és tan baixa que no hi ha cap problema, però en alguns tipus de proves es recomana esperar unes quantes hores abans de donar el pit. D'aquests dos fets reals en sorgeix el mite que no es poden fer radiografies durant la lactància, o que després de fer-se una radiografia cal estar un dia (o més!) sense donar el pit. Això és absurd, perquè els raigs X no tenen res a veure amb els isòtops radioactius, i l'embaràs no s'assembla gens a la lactància.
e
Els isòtops radioactius romanen dins del cos, i desapareixen de l'organisme en hores o dies. Però els raigs X són ones electromagnètiques, de la família de la llum visible o de les ones de ràdio. Dir "Aquest matí m'han fet moltes radiografies, tinc por que la radiació passi a la llet i perjudiqui el meu fill" és tan absurd com dir "Aquest matí he estat moltes hores prenent el sol, tinc por que la llum passi a la llet i faci mal a la meva filla". Les ones, ja siguin radiacions o llum visible, no es poden quedar dins del cos i sortir més endavant, sinó que, o bé el travessen (com la major part dels raigs X), o bé són absorbits i desapareixen, o bé reboten al cos (com la major part de la llum). Els raigs X van a la velocitat de la llum. Dos segons després de fer-se la radiografia ja estarien més enllà de la lluna, si no fos perquè les parets estan blindades per evitar irradiar tot el veïnat.
e
Durant l'embaràs la criatura està dins de la panxa i, per tant, els raigs X la travessen alhora que travessen la mare. És com si el mateix fetus es fes la radiografia. I el perill no són els raigs que el travessen (i marxen sense fer-li cap mal), sinó els que són absorbits i poden (molt rarament) produir una mutació. Però després de parir, quan la mare es fa una radiografia la criatura s'està a la sala d'espera (protegida per aquelles parets blindades que dèiem) i pot mamar tranquil·lament tan bon punt la mare en surt. També són plenament compatibles amb la lactància els TAC o escàners (que també fan servir raigs X) i les ressonàncies magnètiques i ecografies (que funcionen amb altres principis). I no hi ha cap problema amb els contrastos emprats en aquestes proves (de bari, per als budells; de iode, sobretot per veure el ronyó i la bufeta, o de gadolini, emprats en algunes ressonàncies).
