És una pregunta que es fan molts pares. Què vol dir seguir una alimentació saludable? Com aconsegueixo que la dels meus fills ho sigui? Resumint, és una dieta rica, variada i ecològica, afirma la pediatra Gemma Baulies. També és la que inclou tota la família, la que no fa diferències de menú entre els uns i els altres. També és la que fa que les criatures entenguin que mengem perquè el cos funcioni bé. I sobretot és la que té en compte que la base de la nostra salut és l'alimentació.
La Iolanda Bustos és cuinera de La Calèndula, de Girona, i mare del Lluc, de 8 anys. "Pel fet de ser cuinera, no ho tinc més fàcil perquè la criatura mengi de tot", diu. Però sí que té els seus trucs, que li han anat bé perquè al Lluc li agradi menjar, malgrat que ell mateix asseguri, des del seu blog propi, que és un llepafils (www.llepafils.com).
"El que m'ha funcionat com a mare és despertar-li l'interès per l'aliment". És a dir, la Iolanda no li explica per què li anirà bé menjar peix, sinó que li mostra com és, com viu, quina forma té. Concretament, quan li parla de peix no ho fa en genèric, sinó que n'hi diu el nom concret. "El Lluc no menja peix, sinó llenguado, lluç, rascassa..." En sap el nom i ens sabria dir que el llenguado és pla perquè s'amaga com una manta entre la sorra; que la rascassa és com una pedra perquè s'amaga dins de les pedres. Amb la verdura, passa exactament el mateix. "Si li explico ben bé l'aliment com és, li creo un sentiment i no el col·locarà dins de la pila", raona la Iolanda.
Aquesta fórmula de la Iolanda no és secreta. A ella li ha anat tan bé amb el Lluc, que la va explicar a les seves amigues mares, i la va arribar a explicar a les escoles. Ara la manté escrita en forma de contes a la seva pàgina web (www.iolandabustos.com/contes-que-es-mengen) i encoratja a tothom a fer-la servir, perquè tant si al final la criatura es menja un aliment concret com si no, en coneixerà historietes que li poden servir perquè finalment s'atreveixi a tastar-lo.
Els imprescindibles
A la pràctica, diàriament la Iolanda presenta a taula la verdura i la fruita. "És una norma sagrada", diu. La fruita per a l'esmorzar de l'escola i, quan n'és el temps, també alguna verdura crua, com la pastanaga. A casa, per beure, no sempre hi ha llet de vaca, perquè no li agrada abusar d'un aliment concret. "La combino amb liquats vegetals, com ara de civada, d'arròs, de soja". I, per menjar, cereals, galetes o bé unes torrades amb melmelada.
Durant la setmana, procura que el Lluc mengi més peix que carn. I de carn vermella, només un cop a la setmana. "Penso que abusem massa de la carn", explica. A l'hora de presentar el plat de la proteïna animal (és a dir, el peix o la carn), la Iolanda procura que les guarnicions (les patates, les mongetes o els enciams) també siguin importants. "És com es feia abans, les guarnicions no eren petites sinó que tenien un pes important en el plat".
Si té molt de temps, la Iolanda fa alguna decoració al plat en forma de paisatge o de cara, per fer més atractiu el plat, però "passa molt poques vegades". Prefereix dedicar-se més a explicar al Lluc com es neteja o com s'ha pescat el peix que menjarà, per exemple, que dedicar-se a fer filigranes decoratives al plat, perquè pensa que tampoc no hi té traça.
Una altra norma sagrada que la Iolanda aplica amb l'alimentació del Lluc és no deixar-li triar mai el menjar. "No és gens educatiu, i ho dic per experiència, perquè els meus pares tenien un restaurant i jo era la que triava què menjava i què no, perquè ho tenia tot a l'abast". Toca el que toca.
L'última recomanació de la Iolanda és no ser massa pesada. Normes clares, però sense estar-lo burxant constantment perquè no ho acabi avorrint. De fet, no ho ha fet gens, perquè ja fa temps que li va demanar a la mare tenir un blog perquè volia descriure el que menjava.
Dieta única per a tots
La pediatra i metge naturista Gemma Baulies també té els seus trucs a l'hora d'orientar les famílies cap a una alimentació saludable amb els seus fills. "Sempre els aconsello que tinguin una alimentació familiar, és a dir, que no hi hagi una dieta per a cadascú, sinó que tots mengin el mateix". Si volen donar als fills el menjar més saludable, és el moment perquè els pares es plantegin el seu canvi d'hàbits alimentaris.
"Una alimentació saludable vol dir menjar de tot, i com més variat, millor". També està bé que les famílies optin pels aliments ecològics: "Així ens assegurem que contenen en proporcions altes els micronutrients (el ferro, el magnesi, el calci, etc.) que necessiten les cèl·lules per a la seva funció correcta".
De cara a les criatures, la pediatra recomana que no hi hagi cap restricció de cap aliment. "No poden ser vegans fins que no siguin més grans, perquè una criatura ha de menjar proteïnes, animals o vegetals, diàriament". En canvi, l'alimentació dels adults és diferent, perquè ja no necessiten menjar-ne tantes.
Així doncs, un infant sí que necessita proteïnes diàries, que s'han de combinar juntament amb altres aliments a l'hora de dinar i a l'hora de sopar. Al migdia pot ser un peix i a la nit pot ser una proteïna vegetal, com ara tofu o seitan. I, esclar, la proteïna del dinar i del sopar s'ha de combinar amb llegums, amb pasta, amb verdura. "Atenció als aliments crus, que aporten moltes vitamines; així que una amanida ben acolorida, que sigui com un quadre impressionista, és una molt bona opció per acompanyar la proteïna que hàgim triat per cuinar".
L'hora d'esmorzar és un moment crucial, perquè els pediatres saben que "és un dels àpats que costen": es pot triar des de la llet de vaca (si la criatura no té mocs) fins a liquats vegetals o també llet de cabra o d'ovella. Per a l'hora del pati, una peça de fruita o un entrepà petit.
Verdura amiga
Com a norma del dia, cal prioritzar la verdura. I no ha de ser un tòpic dir-ho, sinó una afirmació amb molta ciència, perquè tots els estudis estan demostrant, com ho fa el llibre El estudio de China , escrit per Colin i Thomas Campbell (Ed. Sirio), que fer una dieta tan vegetariana com sigui possible conserva la salut.
Amadeo Herreras, metge especialitzat en alimentació, remarca tres ingredients dels quals tant les criatures com els adults abusen: sucre, farines refinades i plats precuinats. "No exagero si dic que les llaminadures haurien d'estar prohibides: és una sobrecàrrega de sucre que destrossa les dents".
Una dieta saludable, segons el doctor Herreras, inclouria dos o tres cops a la setmana els llegums i diàriament les fruites i les verdures; preferiria el peix a la carn; deixaria la carn vermella per a un cop a la setmana i optaria més per la carn blanca (pollastre i conill), i recuperaria la cuina de cullera. I tot combinat amb la pràctica d'un exercici moderat, una mitja hora al dia. "Caminar mitja hora a ritme fort ja és un exercici".
Per a Herreras, les notes finals d'una alimentació saludable serien l'oli d'oliva i la fruita seca, sobretot les nous.
