Què fem amb la canalla que es posen malalts?

A aquestes altures del curs escolar, la majoria de pares -sobretot si estan en períodes d'iniciació en l'escolarització dels seus fills- deuen haver comprovat que l'entrada a la llar d'infants, o a la primera etapa d'educació infantil -en cas que el nen no hagi rebut educació preescolar-, és un cau per agafar virus de tota mena. Constipats, polls, diarrees i vòmits són a l'ordre del dia de les incidències més freqüents.

El protocol de les escoles estableix que quan un infant es posa malalt s'ha d'avisar de seguida perquè el recullin tan aviat com es pugui. Si té febre (a partir de 37,5 ºC) el centre només pot fer servir mètodes naturals per alleugerir-ne els símptomes, com la hidratació i el bany, però en cap cas pot administrar cap tipus d'antitèrmic. Evidentment, els nens malalts no poden anar a l'escola i només haurien de tornar-hi quan hagin passat un mínim de 24 hores sense símptomes.

A la pràctica, les cabrioles de les famílies per compaginar els períodes de malaltia freqüents amb les possibilitats de demanar dies de permís per fer-se'n càrrec acaben per retornar les criatures a les aules molt més aviat del que convindria. Hem de tenir en compte que els nens escolaritzats en edat curta (0-3 anys) emmalalteixen dues vegades més que els nens que no ho estan, si no és que tinguin germans: aleshores el més probable és que ho acabin agafant tot igualment. És més, en el primer any d'escola, el nen es posa tres vegades més malalt que els anys següents.

El doctor Salvador Millet, pediatre del centre BCM Pediatras, amb més de trenta anys d'exercici, assegura que el millor "seria que els nens, com a mínim el primer any de vida, poguessin estar a casa a cura dels pares o d'altres membres de la família" i qualifica d'"excessivament curtes" les baixes maternals, que acaben abocant els infants a les escoles bressol a una edat molt curta. "És cert que com més aviat van a l'escola, més virus agafen i més ràpid fan treballar el seu sistema immunitari i, per tant, s'immunitzen abans", però també ho és que "com més grans i més madurs siguin, menys complicacions presenten davant dels mateixos processos".

És natural

Per què passa, això? Cal tenir present que el sistema immunitari d'un infant és immadur i deixarà de ser-ho a partir d'impactes d'infeccions que se succeeixen, sobretot, en els primers sis anys de vida, coincidint amb els contactes prolongats amb altres nens. També per la seva anatomia: els conductes respiratoris són més estrets que en els adults. Si a això hi sumem que hi ha moltes malalties que són contagioses abans que n'apareguin els símptomes, i que hi ha nens portadors que són asimptomàtics, el còctel està servit.

El refredat comú és la malaltia més habitual de l'ésser humà i el causant de fins al 35% de les baixes a les escoles. En el seu primer any escolar, un infant pot patir entre 8 i 10 infeccions respiratòries (gairebé una per mes!) i entre 6 i 8 entre els 4 o 5 primers anys de vida, una freqüència que es deu a la fàcil transmissió a través de la tos i els esternuts, la proximitat física de tracte entre ells, la utilització contínua d'objectes contaminats (joguines, estris), la higiene (les mans són un gran vehicle de contagi), locals no suficientment ventilats i un control -a vegades- poc estricte de la salut amb què els pares porten el nen a la llar d'infants.

Davant aquestes immenses possibilitats que els nens reincideixin a posar-se malalts, els pares i mares es pregunten si hi ha cap manera de prevenir-ho. La resposta és que, tot i els remeis casolans que cadascú empari en la tradició familiar, no hi ha cap tractament d'eficàcia contrastada que els previngui.

Temuda grip

I la grip, què? Vacunem? A la tardor, el departament de Salut engega la campanya de vacunació de la grip, que s'adreça especialment a gent gran, embarassades, persones amb malalties cròniques que la grip podria agreujar, persones amb obesitat mòrbida, professionals de la salut i treballadors i cuidadors de centres per a gent gran. La grip no és un refredat més fort, és una malaltia respiratòria vírica que produeix febre alta, tos, mal de cap i malestar general. Normalment, els afectats es recuperen en uns dies sense necessitat de rebre tractament de fàrmacs específics, ja que els antibiòtics no la curen. Els infants, doncs, en principi no estan entre els col·lectius als quals es recomana la vacuna.

En canvi, la Societat Catalana de Pediatria recomana la vacunació de la grip a tota la població infantil a partir dels sis mesos d'edat. El doctor Millet explica que en molts països, com els Estats Units, se segueix aquest criteri però "en el nostre existeix una gran controvèrsia amb aquest tema, expressat en diversos sectors de la població que tenen moltes reticències sobre l'administració de vacunes, fins i tot les obligatòries". "Els pediatres, per tant, acabem vacunant els nens que es consideren de risc, com els asmàtics, amb patologies respiratòries i efectes de malalties cròniques". Tant si han estat vacunats com si no, el més important per prevenir el virus és prendre mesures higièniques amb actituds "tan senzilles com rentar-se les mans sovint, cosa que ha demostrat una gran efectivitat", diu el doctor Millet.

Nens bombolla

Davant la perspectiva d'un hivern carregat de possibilitats de posar-se malalts, algun pare podria pensar aïllar els fills per evitar-los contagis. Però pretendre fer créixer els nens dins una bombolla de prevenció "no és sinònim de garantir-los més bona salut" perquè "tard o d'hora hauran de conviure amb altres nens i acabaran posant-se malalts", diu Millet. En el que hi ha certa unanimitat entre els pediatres és en la conveniència de les vacunes obligatòries: "Han demostrat sobradament la seva eficàcia". Encara que és cert que hi ha nens no vacunats, "es beneficien del que es coneix com la protecció de grup, que evita que els virus puguin expandir-se". Ara bé, si les tendències s'invertissin, aquesta protecció podria posar-se en perill i fer aparèixer malalties que ja semblaven eradicades.