"Posa sis o set xumets al bressol"

Joan Enric Barceló és músic i pare de l'Aniol, d'un any. Va estudiar filologia anglesa, teatre i ara fa comunicació audiovisual a la UOC. És un d'Els Amics de les Arts. Aquest vespre la gira d'Espècies per catalogar s'acomiada del públic de Girona amb un concert a La Mirona, de Salt

Recordo el moment d'entrar a casa, venint de l'hospital, amb el cotxe a deu per hora, i arribar finalment, tancar la porta i veure que érem tots tres. Molt bé, ara comença la partida. Ara això ja va de debò i estem sols. Recordo que quan el nen ja estava adormit, la meva dona i jo ens vam asseure al sofà i vam posar-nos tots dos a bramar. Ho sabrem fer?

Tots dos allà plorant.

Encara sort que el meu pare ens va regalar una ampolla de cava expressament per a aquest moment. La vam anar a buscar, la vam encetar i ens la vam beure. Això ens va alleugerir una mica. Va ser un moment molt especial.

I amb els consells, què?

Tothom te'n dóna i ho fan amb bona fe, però si volguessis fer cas de tot pararies boig. A més, cadascú vol trobar la seva manera de fer i jo volia descobrir les coses pel meu compte. Ara, reconec que vaig llegir un consell que em va anar de primera: posar sis o set xumets dins del bressol.

Bona idea.

Al nostre nen, quan dorm, li agrada tenir un xumet a la boca i un altre a la mà, i se'ls va canviant. Al començament es despertava sovint perquè els perdia. Posar-ne uns quants va ser una solució fantàstica.

Què t'atabala encara?

No saber què li passa. Això em posa nerviós. En canvi la mare sap interpretar molt bé si aquell plor és de mal de panxa o de no poder dormir. Jo encara no sóc capaç de desxifrar-los. De vegades el veig neguitós i ve la dona i em diu: prova de donar-li una galeta. I ho faig i es calma. I jo no entenc res perquè no li tocava menjar. Em falta pràctica.

Ja en tindràs.

Un amic que viu a Alemanya té una filla i el vaig anar a visitar. Érem en un parc amb la nena, i ella s'anava posant sorra a la boca. Jo m'alarmava però ell estava ben tranquil. Em va dir: si no ho fa aquí ho farà al pati de l'escola, amb vint-i-cinc nens més, i se'm posarà malalta igual.

Què està descobrint ara l'Aniol?

Des de fa poc, quan li agrada una cosa aplaudeix. I això per ell vol dir "Vinga, que torni a passar el mateix". I quan ell fa una cosa i troba que li agrada fer-la, també s'aplaudeix. O assenyala amb el dit. Aprendre a assenyalar és una cosa brutal. Des que ho fa la seva capacitat d'expressió s'ha multiplicat.

Quin poder més gran, en un dit. O els sons.

Ara diu papa , mama i alguna cosa similar a iaia . No crec que digui aquesta paraula, però sigui el que sigui el que diu ja n'ha tret molt rèdit, perquè té les dues iaies ben satisfetes. Una altra paraula que el meu fill encara no sap dir però que es veu que és la perdició és més .

Quan aprengui a dir més ja podrà fer el que vulgui amb tu.

També és molt agradable quan trobes alguna cosa que el fa riure. L'altre dia anàvem en tren i, com que només havíem de fer una estació, ens vam quedar a la plataforma. De sobte el tren va fer una frenada i em vaig haver de subjectar per no caure, i ell ho va veure. Doncs es va fer un fart de riure. Però un fart. I jo ho anava repetint i ell més i més rialles. Vaig trobar un filó. Feia veure que perdia l'equilibri i li feia gràcia. I és que el nen no estava distret: anàvem en tren i m'estava observant.

Nosaltres ens els mirem, però ells encara ens miren més. Què més et sorprèn quan te'l mires?

Em sorprèn aquesta confiança sense fissures que té una criatura en els pares. La meva dona i jo ens posem un a cada banda del menjador i deixem que faci dues o tres passes. A la quarta passa el nen se'ns llança als braços. Sovint està a punt de caure però està ben segur que l'agafaràs. Veus que té en tu una confiança absoluta.