Criatures 15/02/2014

Pledegi amb un nen

i
Jaume Funes
2 min

Quan aquesta columna es publiqui estarà a punt d'entrar en vigor la "jurispedagogia". Per mandat d'un tribunal, en algunes escoles les fraccions s'hauran d'anomenar a partir d'ara quebrados. Espero que la pròxima versió jurídica de la didàctica no sigui decidir que l'estudi de l'Univers ha de començar sempre per Adam i Eva. Tot plegat és el producte de la nostra voluntat que els tribunals arreglin les dificultats de la vida quotidiana, ja sigui valorar quin pare és millor o com s'ha d'aconseguir expressar-se bé en una llengua. Més enllà de les intromissions judicials en l'educació, voldria escriure sobre les víctimes no protegides, oblidades, pel litigi i la sentència sobre la llengua vehicular de l'escola: els alumnes col·locats pel seus pares enmig de la batalla.

En desconec l'edat exacta però intueixo que són nois i noies de secundària i de primària. Sí que estic convençut que qui ha pres la decisió no s'ha parat a preguntar-los res. No sé què faran els jutges si alguna escola contesta que no té assignatures sinó àrees de coneixement i treballa per projectes. Però, i si la resposta és la nota d'un noi que diu "Vull fer-ho en català" o "Passo del rotllo dels meus pares, no tinc problemes", què faran?

Tenen dret a ser escoltats

Convé recordar que la Convenció dels Drets dels Infants els reconeix com a subjectes actius de drets i, igual com els pares, tenen dret a ser escoltats i que sigui considerat el que senten i diuen. No és tan senzill com dir que la resta de companys hauran de canviar de llengua unes determinades hores per la demanda d'uns pares. Potser el que passa és que un noi és obligat a estudiar com no voldria per les exigències dels adults de casa seva.

Mal rotllo aquest de fer servir infants i adolescents per pledejar sobres conflictes adults, a anys llum de les seves necessitats i interessos. La preocupació lingüística de totes les famílies hauria de ser doble: d'una banda, anar descobrint com el fill s'expressa, comprèn i es relaciona de manera progressiva en les llengües vitals (no pas idiomes) del grup escolar; de l'altra, anar comprovant com la mestra manté la sensibilitat i l'observació necessàries per comunicar-se de manera diversa amb cada alumne, cohesionant el grup. Qui exigeix percentatges d'idiomes no respecta el dret de tot infant a ser el protagonista de la seva educació.

stats