De la mateixa manera que no hem d'obligar les criatures a fer-se una abraçada per posar fi a una baralla, hem de vetllar també pel seu dret a no deixar-se-la fer quan no els ve de gust. Abraçades i petons, només si ells volen. A diferència de la situació que comentava fa uns dies, en aquest cas l'objectiu va més enllà de preservar l'honestedat i la llibertat afectiva dels nens i nenes. Es tracta de protegir-los de possibles abusos i garantir el seu creixement emocional i sexual sa.
Aquest és un tema que sovint esdevé tabú i molts pares no el tracten obertament per no cridar el mal temps o, simplement, perquè no saben com fer-ho. La millor prevenció és una actitud atenta i sensible als processos i als ritmes evolutius naturals de les criatures, que no subestima els perills hipotètics i que tampoc s'hi recrea ni genera angoixes innecessàries, sinó que els aborda amb delicadesa i alhora els orienta amb claredat.
Que coneguin els límits
Al voltant dels quatre anys es comença a desvetllar l'interès per explorar el cos de l'altre, i són normals els tocaments i els jocs sexuals infantils, que acostumen a ser innocents i tendres i, normalment, s'extingeixen per si sols. A partir d'aquest moment convé que els adults fem tres coses. La primera, evitar posar connotacions negatives a aquesta descoberta. La segona, ensenyar-los a circumscriure-la a l'esfera íntima i a mantenir-la dins d'uns límits. I la tercera, introduir la noció de consentiment. Dir-los que tenen dret a decidir a qui deixen que els faci un petó i a qui no i també a qui deixen tocar el seu cos i a qui no. Que aquest tipus d'accions i de jocs no han de ser mai forçats i tampoc amb persones desconegudes ni més grans que ells. I que si això passa, o si se senten malament en algun moment, que ho diguin, que els farem costat i els ajudarem.
