JAUME CELA & JULI PALOU

Però PISA no en sap res...

Hi érem tots. Alumnes, antics alumnes, mestres, antics mestres, família, famílies, amics i la professora de la universitat que fa el que ha de fer, és a dir: saber com són els mestres d'ara abans de parlar davant dels mestres del futur. Hi érem tots. Ara les classes dels diferents cursos cantaven nadales, ara algú d'una significació especial per a ell llegia fragments sobre el seu fer, sobre el seu saber fer. Hi havia emoció en l'ambient, una emoció sostinguda per la seva imatge: plorava com mai l'havíem vist plorar, envoltat, com sempre ha estat, d'alumnes que el buscaven, per ser-hi a prop en aquest dia tan especial de fi de trimestre, i de fi de la seva trajectòria com a mestre. Els anys no passen debades!

Afirmem sense rubor que aquest escenari és únic. Mentre algú llegeix de quina manera actua a classe per ensenyar a sistematitzar amb paraules properes conceptes difícils, tothom mira de coincidir amb la seva mirada per agrair-li, de manera callada, tot el que ha fet en la seva trajectòria professional, en la seva vida de mestre.

El secret és gosar

Cap informe PISA en recollirà les imatges, ni descriurà aquesta situació. El propòsit d'aquest informe, i de tots els informes de mirada general, és fer llistes i apuntar camins de millora. Benvinguts siguin. Però els qui hem viscut una fi de trimestre en una escola, amb cançons i el bon fer d'un mestre com a abric per al que pensem i sentim, tenim la sort d'anar més enllà d'aquesta mirada que diu molt de tots, però poc de cadascun.

Un d'aquests cadascun de qui avui parlem ha construït la seva trajectòria sense perdre en cap moment la capacitat de gosar. Ha gosat lligar la seva història a la història del seu col·lectiu; s'ha atrevit a posar-se en dubte a ell mateix com a mestre quan ha calgut, i ha tingut el coratge per aprendre cada dia del que passava a l'aula i del que passava fora de l'aula.

Xavi, darrere les teves llàgrimes d'aquesta fi tan especial de trimestre s'hi concentrava, n'estem segurs, el llarg relat d'algú que ha estat feliç en la seva feina; però hi havia també el sentiment que aquest trajecte d'intel·ligència i d'emocions que envolta la professió, i que els informes a l'engròs no poden copsar, només es construeix quan es desitja una escola que ha de ser diferent i un món que ha d'anar millor. Seguim, Xavi, seguim!