Paul McCartney

Paul McCartney / OLI  GILL Zoom

El Paul, com els seus companys John, George i Ringo, va néixer a la ciutat de Liverpool durant la Segona Guerra Mundial. Aquell juny del 1942 el pare de Paul McCartney, el Jim, era al front i no, com volia, al costat de la seva dona, la Mary, que paria el seu primer fill a l'Hospital Walton.

Quan Jim McCartney va tornar a casa, el mercat del cotó, al qual es dedicava, s'havia deteriorat notablement i li va resultar molt difícil trobar la manera de guanyar-se la vida. Mentrestant la seva dona es va posar a treballar de llevadora a l'hospital on havia nascut el Paul i on, dos anys després, naixeria el seu germà petit, el Michael. Els dos germans van ser grans companys de jocs mentre eren petits i van mantenir-se també molt units quan van ser adults. Tots dos anaven a escola al mateix barri, fins que, quan el Paul tenia onze anys, va començar els estudis al prestigiós Liverpool Institute. Per arribar-hi el Paul agafava cada dia l'autobús i, durant el trajecte, va conèixer un noi que vivia a prop d'ell i que responia al nom de George Harrison.

Va ser aquest nou amic qui un dia el va convidar a escoltar un grup de joves músics de la seva edat entre els quals hi havia John Lennon. Els tres nois es van fer inseparables perquè els unia un interès especial per la música. El Paul havia heretat aquesta afició del seu pare, el Jim, que havia tocat la trompeta i el piano en una banda anomenada Jim Mac's Jazz Band.

L'alegre vida del petit Paul es va veure alterada quan acabava de fer tretze anys. La seva mare, la Mary, va morir d'un càncer de mama. La desaparició prematura de la figura materna el va acostar encara més al seu amic John, que havia perdut la seva mare, la Julia, en un desgraciat accident. Potser amb la intenció d'animar el seu fill gran, Jim McCartney va regalar al Paul una trompeta platejada. Però el noi tenia un argument de pes per rebutjar la trompeta: mentre tocava aquest instrument no podia cantar, i ell volia cantar! El seu pare va canviar la trompeta platejada per una guitarra acústica i el Paul va saber que era esquerrà. Si més no per tocar la guitarra, ja que escrivia i dibuixava amb la mà dreta. Això va ser un greu inconvenient per a l'aprenentatge del Paul fins que, un dia, en un concert de Slim Whitman, es va adonar que ell també tocava la guitarra amb l'esquerra. Imitant-lo, Paul va canviar les cordes de la seva guitarra i va aprendre a tocar-la com li convenia, amb la mà esquerra.

Aquella època el Paul i el John es trobaven sovint, a casa de l'un o de l'altre, i cantaven i tocaven la guitarra. Els nois escrivien cançons a mitges, com van fer després quan ja eren l'ànima del grup musical més famós del món. Eren fans de Little Richard i cantaven les seves cançons després de sentir-les a la ràdio. Va ser aleshores quan el pare del Paul va entendre que el seu fill es podria dedicar professionalment a la música i el va encoratjar a estudiar-ne. El Paul ho va fer, però sempre assegurant que li agradava més aprendre les cançons d'oïda. Tenia quinze anys quan va començar a pensar a crear un grup estable amb Lennon i Harrison. A partir d'aquí, la resta ja és història.