No

Sentir aquestes dues lletres juntes només ens agrada quan escoltem cantar Raimon. Però aquesta senzilla paraula pot convertir-se en una arma de destrucció massiva de la paciència dels pares davant un plat cuinat amb tot l'amor i els nutrients que un progenitor pot donar. Quan el no és sostingut en el temps, ens hi anem adaptant i, un cop acceptat, no ens incomoda. És el cas d'aquella criatura que d'ençà que li vam posar un pitet per primera vegada no ha pogut empassar-se un tros de lluç o una fulla d'enciam. Ara bé, quan el no és sobtat, ens descol·loca de tal manera que se'ns comencen a eriçar els pèls del nas. Em refereixo als nens que fins als tres anys, per exemple, han menjat amb alegria tota mena de cosa verda i de cop i volta es neguen a veure-la servida a taula. La desesperació és total quan l'estratègia de rebuig infantil és "ara sí, ara no". Són aquella tipologia d'infants que un bon vespre exclamen "No m'agrada el tomàquet!" quan en el sopar del dia abans, el mateix subjecte, n'havia menjat un plat sencer. En definitiva, el món del no alimentari infantil és variat, sorprenent i, sobretot, desanimant. Què hem de fer, doncs?

1. No perdre la calma. Retirar el plat de taula però no retirar-lo del menú familiar. Oferir-lo en pròxims dies.

2. Procurar variar la tècnica de cocció o la presentació. Si no accepta els cigrons guisats, preparem-los en amanida o saltats, per exemple.

3. Combinar l'aliment conflictiu amb altres del seu gust. Si rebutja el carbassó, cuinem-lo amb pasta, per exemple.

4. Substituir l'aliment que no agrada per un altre del mateix grup. Si no vol lluç, potser s'animaria amb la bruixa.

5. Si és un bebè, l'hem de deixar experimentar amb l'aliment, que hi jugui, que el toqui, que el maregi, malgrat que no se l'acabi menjant. El contacte és part del procés de l'acceptació dels aliments.

6. En el cas que el rebuig vagi acompanyat d'altres símptomes com vòmits, irritacions o mal humor, hem d'analitzar possibles intoleràncies alimentàries.

I, per contra, què no hem de fer mai? Canviar sistemàticament l'aliment, sense una prèvia negociació; avançar els àpats, el berenar, per exemple, perquè no ha dinat bé; i permetre que piqui entre hores. Ànims! A vegades el no es pot transformar en un d'acord!