Fa uns anys era bastant conegut un videojoc en què es produïen robatoris, tràfic de drogues, assalts a transeünts, assassinats de policies, agressions a prostitutes per no haver de pagar els seus serveis, etc. Un bon dia va sortir al mercat una nova versió del mateix videojoc que incorporava la novetat que els jugadors podien tenir sexe virtual amb les seves xicotes. Aquest fet va provocar que als Estats Units, a partir d’aleshores, el joc fos retirat de les prestatgeries de les grans superfícies i fos qualificat de només per a adults. Mentre només consistia en tota mena de delictes es veu que no era perillós. Però quan s’hi van afegir relacions sexuals va començar a ser-ho, tot i que les imatges no eren tan realistes com les de les altres parts del joc.
En aquella època iniciava gairebé totes les conferències sobre educació afectivosexual mostrant un retall de premsa amb aquesta notícia i convidava les famílies a preguntar-se si canviaven de seguida de canal de televisió quan apareixia alguna imatge de contingut eròtic (no calia que fos pornogràfic) i si el canviaven igual quan sortien imatges de guerres, d’agressions o personatges tòxics.
Raons de pes
Alguns companys dels meus fills tenien aquest videojoc i els costava d’entendre per què jo no els hi volia comprar. El meu fill gran, que sempre s’ha caracteritzat per una afinada capacitat d’argumentació, em va preguntar una vegada si tenia por que ells es convertissin en delinqüents si jugaven a aquest joc. “¿Tu creus, mama, que nosaltres sortirem al carrer a matar gent si ens el compres?”, em va preguntar entre sorprès i divertit. “I ara! Esclar que no”, li vaig dir de bon humor.
Estava ben segura que cap videojoc no els incitaria a delinquir. Si em negava a comprar-lo no era per por, era per principis. Una cosa és matar monstres i una altra ben diferent simular -de maneres molt realistes- que es maten persones amb aparença real i divertir-se o convertir en un joc situacions deplorables que moltes persones pateixen de debò. No sé si vaig aplicar uns principis massa rígids, però abans els hauria comprat un joc eròtic. Hauria sigut bastant més educatiu i reconfortant.
