El pare que et va matricular

Nas de pallasso

La meva companya, al contrari que jo, és un cul inquiet. Això vol dir que si jo sóc feliç assegut al sofà de casa amb un bon llibre, ella no, ella no para mai quieta. I quan dic que no para mai quieta ho dic de manera literal i també de l’altra. De manera literal perquè quan som a l’avió tornant d’un indret qualsevol, mentre jo transpiro suor freda pensant que em falta l’aire, ella ja està barrinant quin serà el pròxim viatge aprofitant que seiem en files diferents, jo davant de tot per baixar cagant llets i ella allà on li toqui.

Aquesta inquietud, però, també es trasllada a nivell intel·lectual, i per això sovint se’m fa impossible seguir el seu ritme vital. Cada dos per tres s’apunta a cursos de noms inversemblants amb els quals faig conya tot el sant dia. N’ha fet molts, però el meu preferit amb diferència va ser un de “creixement personal”. Cada cop que tornava a casa la mesurava amb el llapis al marc de la porta, com fèiem amb el nen quan era petit, a veure si havia fet una estirada. La cirereta, però, va ser l’últim dia, quan va arribar amb un nas de pallasso. Es veu que la coach va explicar-los que la millor manera de rebaixar la tensió i l’agressivitat dels conductors és portar un nas de pallasso al cotxe. Deia ella, i té raó, que el cotxe treu el pitjor de cadascú i ens transforma en energúmens. Davant d’això, la solució passa per, cada cop que ens trobem amb algun conductor empipat o directament perdent els papers, posar-nos un nas de pallasso i dedicar-li un somriure. D’aquesta manera provoques que el cafre temporal s’adoni que no n’hi ha per tant i que el cafre professional quedi descol·locat.

Sincerament, el primer dia que vam provar l’experiment em vaig voler fondre. Teníem un taxista amorrat al darrere histèric perquè es veu que no anàvem prou ràpid per la nacional. La cara que va fer quan, mentre ens avançava, la meva dona li va llançar un petó disfressada de Fofó va ser antològica. Des de llavors sóc un fan incondicional d’aquesta teràpia. La trobo tan bona que li he requisat el nas per fer-lo servir dins i fora del cotxe. Ahir mateix, per exemple, estàvem sopant i la meva dona em va parlar d’uns bitllets baratíssims a Nova York que havia trobat. En comptes de fer-me l’orni, com de costum, vaig anar al lavabo i vaig tornar amb el nas de pallasso. Per la cara que em va fer crec que va captar la indirecta.