XAVIER TEDÓ

Música per a petites orelles

Crear una companyia estable de músics catalans que puguin desenvolupar tallers i concerts per a nadons a partir del projecte original portuguès. Aquest és el leitmotiv dels assajos que està fent Paulo Lameiro aquest estiu al Centre d'Arts Escèniques de Salt amb una selecció de músics que s'han apuntat al projecte.

Als tallers, que van començar a finals de maig i s'acabaran a l'octubre, hi participen nadons de 0 a 36 mesos que s'han inscrit prèviament per preparar l'espectacle que s'estrenarà a mitjans de novembre al Temporada Alta. La representant a l'Estat de la companyia Musicalmente, que va crear Lameiro, Anna Molins, és la instigadora de la iniciativa: "He portat aquest espectacle els últims dos anys al Temporada Alta, però és car pel cost que implica portar els nou músics de Portugal, i com que aquest any repetir-ho era complicat vaig proposar fer-ho des d'aquí". L'aposta era segura: "Tant el 2010 com el 2011 l'Auditori de la Mercè es va omplir els dos dies, i en les tres funcions que vam fer les famílies van sortir encantades, perquè no hi havia oferta d'aquesta mena al nostre país".

I és que no es tracta de teatre musical, ni s'hi explica cap història o cap conte, és simplement un concert sense paraules en què es convida els nadons a gaudir de la música en una proposta única per l'elevat nivell artístic dels músics. "Hi ha un respecte total al nadó com a ésser complet a qui es considera públic d'avui i no de futur. Als infants no se'ls està ensenyant res, sinó que se'ls ofereix una experiència artística, de contemplació i de gaudi de la música al més alt nivell". Un posicionament que sempre ha abanderat l'ànima del projecte, Paulo Lameiro: "Els concerts per a nadons no són pedagògics, els infants són els éssers humans amb més capacitat per escoltar música, perquè la visió i la motricitat no la tenen gaire avançada i per a ells l'oïda és el sentit més important".

En aquest sentit, el director artístic lamenta els prejudicis dels adults: "Pensem que no comprenen la música si és elaborada, com en aquest cas, però aprenen més ràpid que els adults. Cal mirar els nadons com a éssers capacitats d'avui". La idea sorgeix l'any 1998 amb l'objectiu d'omplir un buit: "No existia una oferta musical de qualitat per a nadons menors de tres anys i trobava que era necessària". La música clàssica és la pedra angular dels concerts per la varietat de recursos que ofereix, però amb el temps s'ha obert a tot tipus d'estils. Lameiro deixa clar que "els concerts no són per formar futurs músics, sinó una eina de comunicació, perquè ens podem connectar millor amb la música que amb les paraules". Perquè no es desviïn de la música, Lameiro afegeix que "no hi ha lletres ni es canta cap cançó, i tot es fonamenta en les arquitectures sonores".

Que educadors d'escoles bressol hagin participat als tallers que organitza a l'escola que dirigeix a Pousos per relacionar-se amb els nadons per mitjà de la música és el millor reconeixement a la seva tasca: "Nosaltres estem obrint una escletxa i aconseguim que ja no sigui una cosa poc important".

Músics de prestigi

La qualitat i el compromís del músic amb el projecte és essencial, perquè ell és qui comunica l'art. Això explica que hagi estat el mateix Lameiro qui hagi fet una primera selecció d'una trentena d'artistes a partir dels seus currículums i sobretot de les cartes de motivació, dels quals només la meitat passaran a formar part de la companyia. "El nadó és molt exigent i si el músic no dóna el màxim d'ell mateix ho percep i es desconnecta ràpidament. Per tant, l'exigència i la qualitat artística del projecte són molt altes", remarca Molins.

El músic portuguès considera que el més essencial "no és només tocar bé, sinó tenir capacitat de relació amb els nadons". El grup està format per gent eminentment jove amb talent, empenta i creativitat que han treballat per a diferents col·lectius, com ara discapacitats, o que estan a primera línia. Un d'ells és Joan Manel Chouciño, que va presentar la sol·licitud després de rebre un correu electrònic al Conservatori de Vilanova i la Geltrú, on treballa: "M'hi vaig inscriure perquè em va cridar l'atenció que anés adreçat a nadons". El repte que implica tocar davant d'infants el va seduir des d'un principi. Ho va poder comprovar el primer dia d'assaig: "Tots els músics estàvem molt nerviosos, perquè els nadons t'escolten si els interessa però si no els agrada el que fas no tenen cap compromís a deixar-te d'escoltar". "Els nadons se't queden mirant fixament i la responsabilitat és molt gran", explica Chouciño.

Tant ell com la resta de possibles integrants de la companyia van sortir més que satisfets de l'assaig: "El que vam viure va ser molt intens, l'impacte emocional és molt fort".