Música al cotxe

Hi ha un refrany que sempre he trobat força desafortunat. És el de "la música calma les feres". Sempre m'ha fet molta ràbia, ves que no sigui per haver constatat que, passades les tres de la matinada, hi ha indrets de la Catalunya profunda on per molta música que facis hi ha feres impossibles de calmar. Aquesta certesa, però, també m'ha canviat en tenir un fill. Ho he de reconèixer, la música amansa les feres, almenys en un indret molt habitual de la vida del pare: el cotxe. Ai sí, el cotxe! Aquest cotxe amb què tombem amb un nen al darrere que es mareja, que s'avorreix, que es treu les sabates i te les fot pel cap, que demana un Cacaolat i se'l fot pel damunt, que té pipí, i gana, i caca. Sort n'hi ha que un dia se'ns acut posar una mica de música i, oh miracle, el nen calla una estona i sembla que se l'escolti! Des d'aquell dia, el CD del cotxe és el nostre aliat, el millor amansidor de feres que es fa i es desfà. Ràpidament, del compartiment dels CD desapareixen el Bruce, l'Elvis i el Joan Manuel i arriben la lluna la pruna i el gall i la gallina que es petonegen al balcó i tot el bestiar que de sobte transforma el teu cotxe en una granja mòbil.

Però ah xiquets!, la felicitat no és eterna i dos mesos més tard ja no saps què et posa més nerviós, si que el nen plori i es maregi o haver de sentir Puff era un drac màgic una altra vegada, que sols et falta saber que la canta l'Estivill per acabar de decidir-te de fer llit compartit, ni que sigui per portar-li la contrària. I és que no pots més i aprofites que s'adorm per treure-la, però no, sembla que tinguin un radar, perquè, per molt adormits que estiguin, quan fas el gest obren un ull i diuen "Noooo, no la treguis!", i tu, derrotat, la tornes a posar.

Fins que un dia, sense voler, aprofitant que el nen dorm de debò et revesteixes de valor i poses un CD dels teus i el nen es desperta i abans de donar-te temps de treure'l, acollonit, diu "Qui són aquests, papa?", i tu dius "Els Beatles", i ell et contesta "M'agraden molt!" I a tu et vénen ganes de parar el cotxe i fer-li mil petons si no fos perquè de sobte et ve un pensament molt inquietant. Penses que potser si li haguessis posat des d'un principi els Beatles, potser t'hauries estalviat deu mil hores de dracs i galls i gallines que es fan un petó, potser hauries comprovat que el teu fill no té els gustos musicals tan diferents dels teus. Ja tindria conya la cosa.