"Mostra-li el teu entusiasme"

Ser pares d'adolescents vol dir tenir molta paciència, molta mà esquerra, observar-los una mica de lluny, però ser prou a prop per quan et puguin necessitar. Mentre que en els primers anys de ser mare hi ha un esgotament físic, quan arriba l'adolescència reapareix el cansament, però en aquest cas és psicològic. Els pares passem, de sobte, de ser els millors éssers del món a ser considerats els més patètics. I, per tant, cal prendre-s'ho amb una bona dosi d'ironia i bon humor.

Sens dubte.

L'adolescent és un ésser en transformació. Lluiten per ser ells mateixos i es dediquen amb totes les seves forces a tallar el vincle que els uneix a tu. Això és sa. És un moment d'allunyament que els pares hem de viure amb calma. Les turbulències són de l'adolescent, no teves. Però l'adolescència del teu fill també fa que t'hagis d'enfrontar a tu mateix, i t'adones de com ets tu, i això t'obliga a modificar comportaments i actituds. A mi la Berta m'ha ajudat a mirar cap endins i a coneixe'm millor.

Per exemple?

A vegades els pares ens posem al nivell dels fills i ens comportem com adolescents. Diem blanc i després negre. I això no pot ser. Quan dius una cosa ha de ser allò. I abans de parlar t'ho has de pensar dues vegades. El discurs fa pensament, i el pensament fa acció. Tot el que li dius queda, i tot acaba tornant a sortir. Sovint sents com et parla el teu fill i veus que t'estàs sentint a tu mateix.

¿Algun consell, doncs, a l'hora de parlar amb ells?

El discurs que fas ha de ser breu, concís, i no t'has de passar repetint-lo. Ja són grans, no cal fer-se pesat. I admeto que jo ho sóc. Mira, l'adolescència és una mena d'hivern que tots els pares hem de passar. I mentre hi som hem d'anar-hi plantant tot el que, tard o d'hora, germinarà i donarà fruit. Un dia apareixerà un jove adult, madur i amb criteri. Educar és apassionant, és ensenyar a viure.

En la novel·la L'edat del lloro

La Rita té un germà que surt en una sèrie de televisió, L'edat del lloro , i s'ha convertit en l'ídol de moltes adolescents. La història ens l'explica la Rita en primera persona amb una mirada irònica i plena d'humor. Quan a l'adolescència s'hi suma la fama tens un còctel explosiu. Tot i que és una novel·la per a nens de més de 12 anys, és bo que la llegeixin pares i fills. Després de la lectura sorgeix la conversa i això és bo.

Què és el més complicat a l'hora d'educar?

Educar és cansat però no complicat. Cal dedicar-hi temps i ganes, tenir paciència i ser coherent. Mentre els fills són petits, el temps és essencial per educar. A casa sempre hem xerrat molt. Les hores de dinar són un espai de conversa, sense tele, sense interrupcions. Ara que ha arribat l'adolescència, l'hora de l'àpat s'ha escurçat a la mínima expressió, però la comunicació encara hi és, però quan ella vol, no pas quan vols tu.

Deu ser dur veure com un adolescent deixa d'escoltar-te.

Et pot semblar que passa de tot, però quan l'escoltes parlar amb els amics veus que el que ha vist i escoltat a casa ha arrelat. Hi ha moments que et fan patir, dubtes, no saps si ho fas bé. I quan acceptes que mai no seràs un pare perfecte, que t'equivocaràs en moltes ocasions, que perdràs la paciència, que fallaràs més del que voldries, tot comença a anar millor. Em va anar molt bé un consell d'un bon amic, que em va dir: "Si vols que s'entusiasmi amb alguna cosa, mostra el teu entusiasme". I funciona. El que fa que un fill adolescent connecti amb tu és la passió. Esclar que la seva primera actitud serà passar. Però l'entusiasme és com un verí que va directe a la sang i sempre, d'una manera o altra, acaba emergint.