Tu ets a casa i ell també. Sou al mateix espai, habiteu la mateixa llar plena de roba per planxar, ensopegueu damunt les mateixes joguines escampades per terra, però fa una hora bona que no esteu junts. No, no esteu barallats, no cal dramatitzar la situació, senzillament esteu habitant temporalment en universos paral·lels. Tu estàs enfeinadíssim fent coses que no poden esperar més, una d'aquelles tasques que ja fa més d'una hora que haurien d'estar entregades o recollides o cuinades o endreçades o enllestides. Vas i tornes d'una punta a l'altra de la casa escopetejat, intentant recordar el motiu pel qual has entrat al lavabo, aprofitant fins i tot per fer un riuet mentre no t'arriba la revelació.

Ell també fa la seva. Com a bon fill únic te la mà trencada a l'hora de distreure's mentre son pare es col·lapsa domèsticament. Això que tu estiguis atabalat i no et tingui a sobre seu és ideal per fer-ne una de grossa. De sobte, entrant a la teva habitació per catorzena vegada, t'atures. No, no és pas perquè ell estigui dins l'armari muntant una cabana. És perquè està cantant una cançó, una de les que en teoria no són per a nens, d'aquelles que poses al cotxe quan dorm o mira encantat per la finestra. El teu fill està cantant una de les teves cançons preferides, perquè sí, perquè li ve de gust. Tu mires de no fer soroll i l'escoltes embadalit, al·lucinant que se sàpiga la lletra de dalt a baix, reconfortat de veure que has fet bé compartint amb ell aquests tresors de tres minuts que t'han ajudat a fer-te gran.

Avui, aquesta tarda de dissabte plena de sol, serem al Minipop, un festival de música i tallers que fan a Tarragona. No us vull enganyar, en sóc part implicada. Conec de prop aquest col·lectiu de pares i mares prou il·luminats per voler crear un espai on els pares puguin escoltar la música que els agrada al costat dels seus fills, o dient-t'ho de manera més poètica, un espai per fer el que més ens agrada del món al costat de la gent que més ens estimem del món. Sí, ho sabem. De tant en tant haurem de parar d'escoltar els grups i treure'ls de sota l'escenari abans no hi muntin una cabana, però també sabem que potser d'aquí uns dies, mentre anem amunt i avall de casa col·lapsats de coses encara per fer, sentirem el nostre nen Minipop cantant-ne una de les que escoltarà avui des de dins d'algun armari-cabana. I estarem encantats de la vida.