Miguel Delibes

Miguel Delibes, un dels escriptors més prestigiosos i reconeguts de la literatura castellana, va deixar dit que la seva obra reposava en quatre pilars: la naturalesa, la mort, el proïsme i la infància. Que aquest últim tema -la infància- és una de les constants de la seva literatura en tenim proves abundoses. En la majoria de les seves novel·les els infants tenen un paper rellevant -en diverses ocasions en són els protagonistes-, mai no es tracten com a mers personatges secundaris. L'explicació també la va deixar escrita el mateix Delibes: "El nen és un ésser que guarda tota la candidesa i la gràcia del món i té obertes al seu davant totes les portes, és a dir, encara és a temps de ser-ho tot a la vida, mentre que un home és un nen que ha perdut la innocència i ha concentrat en una -l'ofici que exerceix- totes les seves possibilitats". L'infant li sembla, doncs, un personatge literari infinitament més interessant que l'adult.

També considerava, i aquest també és un argument, que "la infància és la pàtria comuna de tots els mortals" i que les obres que en parlen, per tant, són més universals. Miguel Delibes ens va deixar personatges infantils inoblidables, com Daniel el Mochuelo, el protagonista d' El camino , i el Nini, de Las ratas . I, sobretot, Quico, el protagonista de la novel·la El príncipe destronado ,que va centrar plenament en un dels grans temes de la infància, la gelosia. A la novel·la, Quico és un nen de tres anys, amb tres germans grans, quan li neix una germaneta petita que el farà sentir desplaçat del lloc de privilegi que ocupava com a petit de la família. El nen explicarà els sentiments que aquesta circumstància li provoquen, des de la seva ingènua però clara mirada infantil. La mateixa infància de l'escriptor, per cert, té alguns punts en comú amb la del personatge. Delibes, com Quico, també pertanyia a una família nombrosa i de classe benestant. Miguel va ser el tercer fill dels vuit que va tenir el matrimoni format per María Setién i Adolfo Delibes. La família va residir des del primer moment a Valladolid, tot i que el pare era de Cantàbria, en concret del municipi de Molledo, on Miguel Delibes va passar els estius de la seva infància. El cognom Delibes és, però, d'origen francès. L'avi de l'escriptor era el germà del compositor de Tolosa Léo Delibes. Aquest avi va arribar a Cantàbria per participar en la construcció del ferrocarril i es va instal·lar a Molledo, aquest poble que, anys després, havia de servir de marc inspirador per a la famosa novel·la de Delibes El camino .

Com dèiem, la infància de Delibes era la d'un nen de família nombrosa i acomodada -el seu pare era catedràtic de dret- al Valladolid dels anys vint. Un nen observador i somiador, estudiós i responsable, que va acabar el batxillerat l'estiu del 1936, just abans que el seu país es capgirés. Un cop acabada la guerra, Delibes va estudiar dret i comerç, però la seva afició pel dibuix el portaria a ingressar a l'escola d'arts i oficis. Va començar a treballar com a caricaturista al diari El Norte de Castilla , fet que el conduiria al periodisme i, de retruc, a la literatura.