Mig segle de català a les aules

Va ser revolucionari en tots els sentits: pel sistema pedagògic que oferia -amb els preceptes de l’escola activa- i per ser el primer llibre de text escrit en català des del 1939 i editat en ple franquisme. El Beceroles, publicat per l’Editorial Teide el 1965, celebra mig segle de vida i ho fa amb l’orgull d’haver sigut un llibre cabdal tant per als mestres com per als alumnes que el van fer servir, en uns moments en què el català estava prohibit a l’escola. Per commemorar-ho, l’editorial ha publicat un facsímil que s’està distribuint en escoles, entitats i associacions vinculades a la defensa de la llengua com Òmnium Cultural i l’Associació de Mestres Rosa Sensat.

Aquesta publicació, escrita per Àngels Garriga, mare de la pedagoga Marta Mata, va esdevenir el manual de llengua catalana de capçalera per a les escoles que, arreu del país, seguint les orientacions pedagògiques d’autors innovadors com Alexandre Galí, van iniciar una aposta valenta per un ensenyament modern i en català. Estava pensat per a infants de primer curs, però es feia servir també per a més grans que havien après a llegir i escriure només en castellà. “L’aparició de Beceroles va suposar una novetat didàctica per a l’època. La seva voluntat de fer partícip l’alumnat del seu propi aprenentatge i la utilització volguda i estudiada d’eines com la imatge i el material manipulatiu o els centres d’interès feien, i fan, del Beceroles un exemple fantàstic de les metodologies pròpies de l’escola activa, que ja s’utilitzaven a Catalunya en temps de la Mancomunitat i la República”, destaca David Rahola, conseller delegat d’Editorial Teide i nét del fundador.

En aquest sentit, Rahola recorda que “el fet de ser en català ja era revolucionari, però a més va ser una entrada d’aire fresc des d’un punt de vista pedagògic”. Les il·lustracions, de María Fernanda Díaz, eren detallistes i molt acolorides, i feien el conjunt molt atractiu per als infants.

Rahola reivindica que en aquells temps Teide ja publicava llibres “impregnats de modernitat” en un temps en què s’estilaven “els llibres tipus Enciclopedia Álvarez, tots en blanc i negre”. Amb Beceroles s’hi afegia que “el tarannà de la gent que en aquells moments volia fer coses en català era modern i amb inquietuds”. El llibre va servir així per a una incipient educació de la llengua catalana, en una època en què “a l’escola pública no es feia res de res en català” perquè depenia del règim franquista, mentre que només en algunes escoles privades “es començaven a fer classes de català”. De fet, com que no hi havia materials impresos fins a l’edició d’aquest llibre de text, “molts mestres utilitzaven llibres seus dels temps de la República i, esclar, només hi havia l’exemplar del mestre i els alumnes no en tenien”.

En aquells temps adversos per a l’aprenentatge del català escrit, la petita Guia de la mestra també va ser una eina important i interessant per entendre com el Beceroles va trencar no solament amb quina era la llengua d’aprenentatge de la lectoescriptura, sinó també amb el model d’aprenentatge. Tot i que la guia no tenia més d’una quinzena de pàgines, va ser una ajuda inestimable per als mestres per entendre el què i també el perquè de la metodologia. El 1967 va aparèixer el llibre de segon curs Estels, de la mateixa autora i il·lustrat per Cesc.

L’inici de tot

“No hi havia materials d’estudi. Beceroles va ser el començament de tot”, assegura la professora Rosa Boixaderas, autora de contes i llibres de text. El 1965, amb només 18 anys i després d’acabar els seus estudis de magisteri, va arribar a l’Escola Minguella de Badalona. Allà li van encomanar fer-se càrrec dels cursos extraescolars de català als quals alguns pares matriculaven els seus fills. “Eren classes molt nombroses i la direcció de l’escola hi estava molt compromesa. En el nostre cas, la inspecció educativa franquista sempre va fer els ulls grossos amb les classes”, explica. Cada infant, recorda la mestra i professora de la Universitat de Vic, hi arribava amb el seu llibre. Eren uns 30 o 40 alumnes a l’aula, cosa que demostra l’interès i la mobilització de les famílies. “El llibre era nou per a la seva època, pel mètode i perquè era en color”.

Mirant enrere, Boixaderas opina: “El llibre era la plasmació impresa d’un moment molt il·lusionant per als mestres que es volien formar en català i fer-ho bé. Va ser l’espurna d’un moviment que continua viu, tot i que ara siguem en una altra època, però en què el català a l’escola continua sent amenaçat per l’Estat”, argumenta l’educadora.

Marta Amigo, mestra d’anglès a l’Escola Sant Josep de Sant Vicenç dels Horts, de 47 anys, té un molt bon record tant del Beceroles com de l’ Estels. “Vaig entrar a l’Escola Garbí d’Esplugues de Llobregat el 1971, quan tenia 4 anys. Era un centre privat molt avançat, on es feia una aposta ferma per l’ensenyament en català i ja treballaven amb aquests llibres. Ara sóc conscient que vaig ser una privilegiada per tenir l’accés a la cultura catalana des de tan petita, tot i que els meus pares eren d’orígens castellans”, destaca. Amigo destaca que el Beceroles era un llibre “molt ben fet i molt agradable de veure”: “Recordo amb estima la pàgina dedicada a la classe, amb uns dibuixos preciosos i molt detallats. També recordo una pàgina on sortien els esquirols, una altra de la muntanya...” Va aprendre a llegir amb aquest llibre als 6 anys i se sent agraïda de l’aposta valenta de l’Editorial Teide. “El tinc guardat a casa dels pares. Hi he d’anar un dia amb temps, i trobar-lo per redescobrir-lo. Va ser un llibre molt modern, amb una pedagogia encara vigent, com els centres d’interès”, afirma emocionada.

Editorial compromesa

L’Editorial Teide havia nascut l’any 1942 com una iniciativa empresarial de qui va ser síndic de greuges de la Generalitat de Catalunya, Frederic Rahola i d’Espona, i del seu cunyat, l’historiador Jaume Vicens i Vives.

La seva vocació va ser sempre la publicació de recursos educatius: al principi van ser mapes muts i poc després van arribar els llibres de text.

L’any 1955 va editar les primeres obres en llengua catalana de caràcter divulgatiu, la col·lecció Biografies catalanes. Va publicar també la Historia de la literatura catalana de Joan Ruiz i Calonja, en llengua castellana (i tot i així va ser retinguda durant un any al magatzem per obtenir l’autorització governativa). Un any després va editar la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Avui en dia publica tot tipus de llibres de text, tant en format paper com en format digital.