Tot i que no hi ha mètodes infal·libles al 100%, la Rosa Jové proposa un protocol a seguir per gestionar les rebequeries.
Quan són molt petits i no tenen domini del llenguatge
Intentem evitar allò que vegem que pot acabar sent origen d’una rebequeria.
Distraguem-lo amb qualsevol altra cosa. Si no funciona i esclata, ens quedem tan a prop d’ell com ens deixi. Si podem l’abracem i li expliquem que li fem companyia, que l’estimem i quan li passi intentarem arreglar-ho. Fem el possible perquè se senti acompanyat.
Quan són més grans i es comuniquen millor
Comprensió: empatitzem amb ells i donem-los la raó. Podem esplaiar-nos reconeixent que és molt més atractiu seguir amb l’activitat que fan que deixar-la per dur a terme el que els proposem i que és l’origen del conflicte.
Exemple: “Jo també preferiria continuar jugant, t’ho estàs passant molt bé i la veritat és que ara banyar-se fa una mica de mandra”.
Educació: amb una frase curta expliquem la importància de fer allò que no els ve de gust.
Exemple: “Però véns bruta del parc i cal banyar-se”.
Elecció: oferim-los dues opcions raonables.
Exemple: “Saps què farem? Tries si ens anem a banyar molt ràpid i jugues una estona abans de sopar o si continues jugant mentre ho preparo tot per ficar-te a la banyera”.
Si no funciona i té una rebequeria, l’acompanyem i esperem que li passi. Que recordi que sempre que ho ha passat malament els seus pares han estat amb ella.
