La Lluna i els parts
He conegut uns quants professionals sanitaris convençuts que els dies de lluna plena hi ha més parts. Ho saben per experiència personal, ho han vist amb els seus propis ulls, repetidament, en llargues nits de guàrdia a la maternitat. Molts professionals, als Estats Units i en diversos països europeus, tenen la mateixa convicció.
No hi ha cosa més fàcil de comprovar. Només cal comparar les estadístiques dels parts amb un calendari. S'ha fet, repetidament. No hi ha relació. Els partidaris d'aquesta teoria citen sovint un estudi francès (Guillon, 1986) que trobava una petita relació entre sis milions de naixements. Obliden dir, però, que aquell estudi va trobar precisament menys parts en la lluna plena i més parts a la lluna nova (quan no es veu la Lluna). I que la diferència era molt petita, 2.322 contra 2.315 parts al dia. Impossible d'apreciar a simple vista en una nit de guàrdia al teu hospital. Una dotzena més d'estudis, als EUA, Itàlia, l'Índia, Moçambic... no hi han trobat cap diferència. El més gran no l'han fet metges, sinó un astrònom, Dan Caton, sobre 45 milions de naixements als Estats Units. Res de res.
I aleshores, ¿com és possible que tants professionals estiguin segurs que els dies de lluna plena hi ha, no un petit increment, sinó pràcticament el doble o el triple de parts? Això ens obre una porta sobre el funcionament de la ment humana i la gènesi de les supersticions, els estereotips i els prejudicis. Imagini una nit a l'hospital. Habitualment hi ha un naixement cada dues hores, però aquesta vegada han arribat cinc dones de part pràcticament alhora. Algú diu "Avui tindrem feina, deu ser la lluna plena". ¿Creu que algú obrirà la finestra o sortirà al carrer per comprovar com està la lluna? Dos metges, dues llevadores i cinc estudiants han sentit el comentari i el recordaran tota la vida. És una prova, encara que ningú hagi vist la Lluna. (I si algú la veiés, esclar, pot coincidir; un de cada quatre dies són de lluna plena).
Imagini's ara un altre hospital. Algú mira per la finestra i fa el comentari "Hi ha lluna plena, avui tindrem feina". Però la feina és l'habitual, o potser menys. Algú farà el comentari "És estrany, tants pocs parts, amb lluna plena", i tots els que ho sentin ho recordaran no com una refutació, sinó com una confirmació del mite. Un altre dia, en una nit sense lluna, sis parts seguits: "Quina feinada, ni que hi hagués lluna plena!" També és una prova. Quan creiem una cosa, tot, exemples, casos, coincidències i excepcions, tendeix a confirmar la nostra creença. En medicina, en religió, en política, en tot.
