Llibres viatgers. Cultura sobre rodes
Els bibliobusos diversifiquen la seva oferta per fidelitzar un servei que s’ha adaptat als nous temps i que segueix sent un referent als municipis petits
Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra, Mercè Rodoreda i Joan Oliver. Aquests van ser alguns dels intel·lectuals catalans que el 31 de gener del 1939 van creuar junts la frontera. Ho van fer en l’últim trajecte que faria el Servei de Biblioteques del Front que havia creat l’Agrupació d’Escriptors Catalans dos anys abans per apropar la lectura als combatents adaptant la carrosseria d’un camió. La victòria franquista va acabar amb aquell bibliobús pioner a l’Estat. No va ser fins vint anys més tard que la Diputació de Barcelona, en plena dictadura, va posar en marxa una biblioteca mòbil que abastia els barris del sud de la ciutat i després també l’Hospitalet i Esplugues. Tres anys després, el 1960, es posava en circulació el segon vehicle pels barris de la zona nord de la capital. A les acaballes de la dictadura s’inaugurava el primer bibliobús rural al Berguedà, que abraçava dinou municipis i quinze colònies tèxtils.
L’impuls definitiu arriba amb la democràcia, als anys noranta, quan la Diputació adquireix un nou vehicle per substituir l’antic, que s’havia avariat, i al mateix temps estén el servei arreu del país pel seu valor social. Entre el 1995 i el 2012 en posa en funcionament vuit més i en l’actualitat n’hi ha una onzena, dos de la Generalitat i nou de la Diputació, que visiten totes les poblacions d’entre 400 i 3.000 habitants.
El Bibliobús Pedraforca, inaugurat el 1973, és el més antic en funcionament perquè els dos primers de Barcelona van deixar d’operar quan es van obrir biblioteques en aquestes zones. Amb més de quaranta anys d’història, ara atén dotze municipis del Berguedà. Bernadet Vallvé n’és la bibliotecària des de fa un any, quan va substituir Josefina Claret, tota una institució a la comarca perquè amb el conductor Ferran Camprubí, han estat al peu del canó des del primer dia. La nova bibliotecària, que treballava des de feia quatre anys i mig com a itinerant, ja coneixia aquest bibliobús: “És una feina molt gratificant, tens un tracte més personal amb els usuaris. Aquí hi ha pobles que no tenen cap servei i t’esperen per agafar un llibre o petar la xerrada, no és el mateix que una biblioteca, té aquest valor afegit”.
Intercanvi cultural
La fidelitat dels usuaris demostra l’èxit de la iniciativa. Un 23% dels 12.000 habitants d’aquests pobles té el carnet del bibliobús. “Als matins els usuaris són els alumnes de les escoles rurals i gent gran i a les tardes hi ha persones de totes les edats que agafen sobretot novel·les”, afirma Vallvé, que defensa la necessitat de mantenir aquest servei. “Hi ha municipis molt allunyats de Berga, com Saldes, que si no hi anéssim quedarien orfes, la gent encara vol llegir en paper”, sentencia.
Dinamitzador cultural
La Noemí Alcàzar, la bibliotecària del Bibliobús Montnegre, l’últim que es va posar en marxa el 2002, també remarca la proximitat en el tracte: “Conec el nom i el cognom de gairebé tota la gent que ve, quan selecciono llibres penso en els llibres que li agraden a la Consol o a la Rosa, tot i que de vegades no l’encerto!” Aquesta relació directa amb els usuaris és el que més li agrada: “En els cinc anys que vaig treballar en una biblioteca pública d’un poble ningú em va demanar que li recomanés cap lectura”. Alcàzar destaca també que és “un punt de trobada on sorgeixen projectes culturals que ajuden a dinamitzar el poble gràcies a la implicació de les famílies”.
És el cas de Vallgorguina, on des de fa un any un grup de pares fan sessions de contacontes cada dimarts quan arriba el bibliobús. L’escola del poble també fa activitats conjuntes amb el bibliobús com ara treballs de recerca per entendre, per exemple, com funciona una biblioteca. Aquesta tasca de dinamització cultural també es deixa sentir a Sant Cebrià de Vallalta, al Maresme: “Hem fet càpsules d’informàtica per a la gent gran al Punt Jove perquè aprenguin a fer servir l’ordinador perquè és on hi ha tota la informació”.
Marta Cano, cap del Servei de Coordinació Bibliotecària, subratlla que “la promoció d’actes culturals és un dels valors afegits dels bibliobusos, que han de treballar més enllà del servei de préstec”. En el projecte Memòria sobre rodes, per exemple, alumnes de cinquè i sisè de primària recopilen fotografies antigues i graven testimonis per recuperar la història del municipi. Les campanyes de foment de la lectura que celebra des del 1995 abordant una temàtica concreta a partir d’un espectacle, els clubs de lectura, l’adquisició d’e-readers o la creació de l’eBiblio reinventen un servei que Cano considera essencial.
