L'hora de dormir

Ai, sí! L'hora de dormir. Que aixequi la mà el pare a qui no li vénen tots els mals quan arriba l'hora dormir. No, la nostra no, què més voldríem, parlo de l'hora de dormir del nen. Sí, pares, segur que sabeu de què parlo. Almenys la gran majoria, perquè també n'hi ha de tocaperes, aquells que, amb tota la mala fe, t'escudellen allò de "pobrets, arriben tan cansats de l'escola que hi ha dies que ni sopen, de la soneta que tenen!" Rebentats de l'escola? Rebentat de l'escola arribo jo! Fart d'empaitar-lo pel pati amb el berenar a la mà. Que potser sí que hi ha dies que no sopa, però no és pas per la son, és perquè tot just fa cinc minuts que he aconseguit que es foti l'última mossegada de l'entrepà. No, xiquets, desenganyem-nos, el nen potser sí que surt de l'escola rebentat, però és d'estar engabiat vuit hores en una aula i per això, quan surt, el que li demana el cos és arrasar amb tot allò que es troba al davant, començant per son pare i el berenar aquest de merda que li porta cada dia. I, esclar, arriba la nit i el nen ni sopa ni vol anar al llit de cap de les maneres. "Au vinga, reiet, a dormir" "No tinc son!" "Va, que és molt tard!" "Explica'm un conte primer!" I li expliques un conte, i dos, i tres, i allò és el conte que mai s'acaba fins que ja n'estàs fins als pebrots de la rateta i l'escaleta i t'agafen ganes de ser el gat i cruspir-te-la per pesada i et plantes i dius: "A dormir!" I ell tanca els ulls, rondinant. I amb una mica de sort una hora més tard s'adorm, no de son, sinó esgotat d'haver demanat aigua deu vegades i d'haver fet pipí deu vegades més a causa de l'aigua que ha begut. I tu, gairebé deshidratat de tants viatges, beus aigua també i penses que l'endemà no hi haurà qui l'aixequi del llit. I, de fet, l'endemà no l'aixeca ni la rateta que escombrava l'escaleta.

Sort en tenim, però, que arriba el cap de setmana o les vacances, aquells dies en què tant se te'n fot si se'n va a dormir tard perquè l'endemà no cal arrossegar-lo a l'escola. És tanta la joia que decidiu sortiu a sopar fora, la dona, el nen i tu. L'escena de tots tres a taula és digna de ser immortalitzada: tu i la parella fent-la petar, relaxats, i al costat el mateix nen que tota la setmana no ha tingut son dormint plàcidament damunt el plat d'espaguetis. "Pobret", et dirà la cambrera quan porti el compte. I rematarà: "Ja se sap; quan arriben aquestes hores estan rebentats".