L'excel·lència (conte de Nadal)

La professora Carme -vint anys d'ofici i un parell de baixes per depressió- va tornar de vacances de Nadal amb el temor que tot seguís igual d'horrorós. Va sortir de la sala de professors carregada amb la llibreta de notes, els apunts, el portàtil, l'agenda i un parell de retoladors per a la pissarra. De seguida, però, va notar un estrany i inquietant silenci en el quilomètric passadís que duia a les aules. Tampoc va veure cap de les psicopedagogues en el seu despatx. Va pensar que encara estaria tothom mig adormit. Va arribar a la porta d'aquell terrible grup de segon d'ESO que la tenien crucificada. Va esbufegar i va fer veure que l'obria amb valentia. Amb sorpresa va contemplar com tots els alumnes estaven asseguts ordenadament, amb les llibretes obertes sobre el pupitre, repassant la lliçó anterior i esperant ordres. "Bon dia senyora professora", van dir a l'uníson els nois, que van estar a punt d'alçar-se per fer més solemne l'entrada de la docent. Ella es va quedar tan sorpresa que fins i tot va tornar a treure el cap pel passadís per si es tractava d'una broma.

Podia ser una broma?

"Hem fet els deures, oi que ens el corregirà i ens posarà un positiu?" , va murmurar un dels alumnes que no acostumava a esforçar-se mai. La dona va ser incapaç de negar-s'hi i, encara sense entendre res, va dirigir-se lentament fins a la seva taula. Amb calma, va seure, va obrir l'ordinador, va passar llista, va comprovar que eren vint-i-dos i no trenta-cinc, que alguns conductuals i els aspergers s'havien esfumat, i va engegar el projector sense que ningú alcés la veu ni s'aixequés de la cadira. La Carme va haver de mirar els quatre racons del sostre, per si hi havia càmeres i sortia en un programa de sorpreses. De seguida, una de les noies que no volia passar mai del cinc va aixecar la mà. La professora li va concedir el torn. "Professora, ¿ens podria ampliar la teoria del que vam fer l'última setmana? Ens agradaria disposar de més bibliografia. Moltes gràcies". A la Carme li va agafar tal cobriment de cor per l'impacte de tot plegat que va caure desplomada. La van haver de dur a l'hospital amb ambulància. Durant el trajecte, el director li va dir que estigués tranquil·la, que aquells canvis s'havien fet d'amagat i sense avisar perquè era l'única manera d'assolir la contrareforma que tan desitjaven.