"Entusiasme. Respecte a l'equip contrari. Respecte a l'entrenador. Higiene..." Són els conceptes que els vénen al cap quan preguntes als nens de l'escola Josep Boada de Badalona què han après en les hores de futbol i repàs que fan dos cops a la setmana. Unes activitats extraescolars que han servit per millorar el seu rendiment acadèmic, segons constata un estudi d'Esade, i que no haurien pogut fer si no fos perquè el conveni entre l'Associació d'Esportistes per a una Infància Millor (ADIM) i l'empresa Danone els les ofereix gratuïtament.
Ubicat al barri de Sant Roc, un dels més deprimits de Badalona, l'escola Josep Boada és un dels 17 centres de primària que acumulen vuit anys en el programa de les Escoles Esportives de Danone (EDD). Amb un alumnat format en un 70% per immigrants i un 28% per nens d'ètnia gitana, molt present al barri, el director del centre, Casto García, explica que quan li van oferir participar en el projecte l'any 2004 no s'ho va pensar dos cops. "Treballem amb una població molt desafavorida econòmicament. L'esport és molt saludable per als nens, però a més ens ha ajudat molt a cohesionar el barri. Els dies que hi ha partit, veure pares de països i cultures tan diferents units animant l'equip és boníssim", relata el director.
El coordinador de les dues EDD catalanes, Christian Carneado, també destaca la importància que el projecte dóna a "la implicació de les famílies", començant per l'obligació que algun dels pares sempre hi sigui els dies de competició.
Els nens fan dues hores d'entrenament esportiu a la setmana, acompanyades de dues hores de classe. Un dels dos dies fan classe de reforç escolar i l'altre reben formació en "hàbits i valors".
Formació en valors
Les regles del joc d'un bon esportista, la higiene, la bona alimentació, els perjudicis de l'alcohol i el tabac o temàtiques més complexes, com "l'autoestima" o "l'altre, diferent de nosaltres", conformen el temari elaborat per ADIM per a aquestes escoles. Tant l'entrenador de futbol com els monitors que donen aquestes classes són contractats per l'associació, amb finançament de Danone, que també hi aporta l'equipament.
Presidida per l'exjugador de bàsquet Rafael Jofresa, ADIM també hi aporta els padrins , que en el cas de les dues escoles Danone de Catalunya (la de Badalona i una altra a Ciutat Meridiana, a Barcelona) és Pep Guardiola. L'Ibra i el Suhayb, dos veterans de l'EDD de Badalona (ara fan sisè de primària), encara recorden il·lusionats la visita que va fer a l'escola abans de ser entrenador del Barça.
La filosofia Guardiola té, de fet, molt a veure amb els valors que aquestes activitats extraescolars volen inculcar en aquests nens dels barris més desafavorits. "Si no ens portem bé, ens deixen a la banqueta", explica un dels nens, l'Alí. "Es premia el millor comportament i no el millor esportista. El futbol i la competició és el component emocional del programa, que els motiva a esforçar-se", diu Ismael Vallés, un dels autors (amb Manuel Alfaro) de l'estudi que ha fet Esade sobre les 17 EDD de tot l'Estat. La principal conclusió ha estat que l'esport ha millorat el rendiment acadèmic d'aquests nens.
El 40% milloren notes
Dels 17 centres escolars que participen en el programa, 10 han millorat els resultats fins a assolir la mitjana d'èxit escolar de la seva comunitat autònoma, mentre que els altres set han arribat a la mitjana dels centres del seu mateix entorn. "Algunes d'aquestes escoles tenien fins a un 80% de fracàs escolar abans de participar en el programa", diu Vallès. Vuit anys després, 5.000 nens han passat per les escoles de Danone. Segons l'estudi, un 40% han millorat les notes i el 31% admeten que tenen més motivació per anar a l'escola, de manera que s'ajuda a pal·liar l'absentisme escolar.
Un cop consolidada i avaluada l'experiència, Carneado explica que estan buscant nous patrocinadors per portar el programa a més escoles i per afegir-hi també el bàsquet, en un intent d'atreure més noies: el 86% dels alumnes de les EDD avui són nois.
La participació en aquestes activitats gratuïtes és voluntària, però les escoles prioritzen els alumnes amb pitjor situació econòmica i amb més necessitats d'aprenentatge. "Sempre en queden fora, només tenim 50 places -diu García-. Tant de bo n'hi hagués més".
