PALOMA ARENÓS

L'aliat emocional en cas de divorci

En processos de separació complicats pot jugar un paper molt important una nova figura: el coordinador de parentalitat

En un divorci hi ha un important desgast emocional, a més de l'econòmic i temporal. El Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (COPC) està incentivant des del febrer la formació i promoció professional del coordinador de parentalitat, un expert en mediació que ajuda a resoldre els problemes i educa els pares sobre les necessitats dels fills en el complex procés d'una separació sentimental d'una família especialment conflictiva. Tot i que a l'estat espanyol és una figura molt nova, el coordinador de parentalitat va néixer fa dues dècades als Estats Units i ara mateix ja està implantada a tots els estats i s'ha estès al Canadà.

"És un procés alternatiu de resolució de conflictes centrat en els fills, en què un professional de la salut mental o de l'àmbit jurídic, amb formació i experiència en mediació, assisteix pares amb alta conflictivitat i els ajuda a implementar el seu pla de parentalitat, de manera que facilita la resolució de les disputes i educa els pares sobre les necessitats dels fills", detalla Connie Capdevila, psicòloga, mediadora i membre de la junta de la secció d'alternatives a la resolució de conflictes (ARC) del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya. Capdevila destaca que "amb consentiment de les parts o del jutjat poden prendre decisions, dins de l'abast de la sentència o del contracte de designació del coordinador de parentalitat".

Des d'ARC, i més concretament des del grup de treball multidisciplinar, creat amb l'objectiu d'implementar a Catalunya la coordinació de parentalitat i treballar les directrius de l'ètica i la pràctica dels professionals, es vol donar a conèixer l'existència d'aquesta figura a la ciutadania, així com potenciar la formació per als psicòlegs especialitzats en gestió de conflictes i mediació a Catalunya.

Eina contra els litigis

Ara mateix hi ha una quinzena de psicòlegs en el grup de treball que s'està formant amb aquesta especialització, que compta amb el suport de magistrats. "Estem buscant diferents aliances amb institucions i ens estem donant a conèixer entre la magistratura, ja que aquesta figura és una gran eina per reduir litigis i sentències als jutjats", subratlla Capdevila. Tot és tan recent que encara no han tractat cap família, però els experts en tenen moltes ganes, anuncien. "S'adreça especialment a aquelles parelles amb fills en tràmit de separació i molt conflictives, en les quals no funcionen les sentències del jutge ni tan sols la mediació [uns casos que solen suposar entre un 8% i un 15% del total], cosa que provoca una gran frustració en els magistrats", descriuen des de el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya.

El magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona i vicepresident europeu del Grup Europeu de Magistrats per la Mediació, Pascual Ortuño, reconeix que el coordinador de parentalitat pot ser "una gran ajuda al sistema de la justícia, ja que durant una separació sentimental, la llei té en compte les qüestions econòmiques i legals, però aquesta figura va més enllà i educa els pares i els ensenya com s'han de relacionar amb els fills per evitar que visquin una separació traumàtica". El magistrat reconeix que els jutges sovint se senten "desassistits quan només tenen l'opció d'impulsar multes o sancions si una de les parts incompleix els acords del divorci". Per això creu que feines com la mediació o la coordinació de parentalitat poden ser eines efectives i de suport als jutges. Ortuño valora que amb la intervenció del coordinador de parentalitat es puguin reduir la quantitat de litigis. "Val a dir que per mi és un valor col·lateral, perquè no voldria que es pensés que els jutges ens volem treure feina de sobre. La nostra obligació és dictar sentències justes i protegir els drets dels menors", detalla.

Els resultats obtinguts en els treballs d'investigació i recerca sobre aquest tipus de famílies asseguren que fan servir amb més freqüència el sistema judicial per resoldre les disputes durant els seus processos de divorci. En aquestes famílies, en les quals els pares utilitzen el litigi i mostren pocs recursos per resoldre els conflictes de manera pacífica, els nens estan en perill de patir problemes psicològics.

Conseqüències

La recerca dels anys 90 va confirmar que no tots els nens que vivien el divorci dels pares patien problemes. De fet, el 75% s'hi acabaven adaptant de manera positiva. Les dificultats observades en els nens després d'un divorci -dificultats acadèmiques, psicològiques i de conducta-, estaven relacionades amb el malestar emocional dels pares amb qui convivien els nens i amb el conflicte interparental, amb hostilitat oberta i centrada en el nen, i no pel fet que s'haguessin divorciat els pares. Entre altres tasques, el coordinador ha de redactar, signar i supervisar un contracte amb els pacients "en què s'acorda com educar els fills, com i quan seran les vacances i fins i tot com escriure un e-mail". "Hi ha una feina d'acompanyament i d'educació a la família, amb una base de mediació", conclou Capdevila.

Alt cost econòmic

Els litigis i relitigis constants de les famílies amb alta conflictivitat que estan en procés de divorci suposen un alt cost econòmic per a la justícia. En el cas de Califòrnia, per exemple -origen de la creació de la figura del coordinador de parentalitat-, la frustració dels jutges que tractaven els casos de famílies d'alta conflictivitat venia causada perquè no acabaven les disputes després de la sentència, ni els funcionava la mediació familiar. Per tant, van arribar a la conclusió de demanar l'ajut dels special masters , ara coneguts com a coordinadors de parentalitat. Amb la seva intervenció van aconseguir reduir significativament els relitigis, el nombre de procediments judicials per família. Un estudi als jutjats de Califòrnia va seguir 166 famílies. Van passar de 993 compareixences a l'any -prèvies a la designació del coordinador de parentalitat- a 37 després que el professional hi intervingués.

Des del COPC es va organitzar la primera formació de l'Estat, que es va dur a terme durant els dies 22 i 23 de febrer amb Aldo Morrone -mediador familiar, formador, supervisor i coordinador del Consensus Mediation Center del Canadà- i Dominic D'Abate -psicòleg, mediador familiar, coordinador parental i director del Consensus Mediation Center-. Els pròxims mesos hi ha previst fer més formació per als integrants del grup de treball i per a altres professionals que s'hi vulguin apuntar.