Hormones, guix, etcètera

L’Any Llull, sense Llull

Per ensenyar literatura, la xarxa és una porta oberta als millors llibres del món. És una meravella poder comentar una traducció de Shakespeare al català amb l’original al costat, i acompanyar la classe amb textos d’altres autors, d’altres èpoques i d’altres cultures que parlen del mateix, o fan servir el mateix tòpic, o se serveixen de recursos semblants.

Tot això és molt bonic, però resulta que, curiosament, la literatura catalana, i no només la més antiga, té una presència ben pobra a la xarxa. Ens vantem de ser una cultura molt activa a internet però tenim abandonada bona part de la nostra història literària. Els professors, quan volem fer llegir uns versos d’Ausiàs March, hem de recórrer a les fotocòpies, com fa mig segle, o als textos que trobem en webs d’altres centres o en blogs literaris. I si les obres completes de March o de Roís de Corella no hi són, encara menys les de Ramon Llull, Turmeda o Eiximenis. De manera que celebrem els set-cents anys de la mort de Llull amb només tres o quatre llibres seus complets penjats a la xarxa. Hi ha excepcions: Lo somni, de Bernat Metge, és a Viquitexts, i en una bona edició, amb l’ortografia normalitzada. El Tirant també. Però passem als autors del XIX, a veure si tenim més sort. Narcís Oller? Només alguns contes, a més de Pilar Prim i La bogeria. Però amb ortografia prefabriana. Per què? Misteris.

Si són els editors actuals els que hi posen problemes, crec que s’equivoquen. ¿Per què hi ha més d’una trentena de novel·les de Zola, ben editades i ben gratuïtes, i només una i mitja de Narcís Oller? I Verdaguer? I Guimerà? Poques obres, i només amb l’ortografia del XIX. Els editors també s’equivoquen de no penjar a la xarxa les traduccions al català dels clàssics, des d’Homer fins a Virgili. El monestir de Montserrat no renuncia, com tots sabem, a vendre records de la Moreneta, però han cedit generosament la seva edició de la Bíblia i l’han publicada en tots els formats digitals. Bravo.

Sigui com sigui, és penós que tants autors del segle XX estiguin penjats a la xarxa i la literatura catalana hi tingui una presència tan minsa. ¿És perquè som poca gent? Els noruecs són menys, i poden llegir tot Henrik Ibsen a Viquitexts. ¿I per què hi és tot Joan Salvat-Papasseit i en canvi no hi ha gairebé res de Josep Pla? Jo no ho sé. Només pregunto. A veure si algú té una resposta.