Isabella Rossellini

Sovint hem vist en aquesta secció que posa la mirada en la infància dels personatges que les circumstàncies que envolten els primers anys de la vida d'una persona solen influir en tota la seva trajectòria i, de vegades, arriben a ser determinants. Avui, feliçment, constatarem que també n'hi ha que aconsegueixen assimilar els aspectes més positius de la seva infància i que no permeten, en canvi, que els negatius condicionin la seva vida adulta. Aquest és el cas d'Isabella Rossellini.

Quan va néixer, les circumstàncies -que ara explicarem- eren les ideals perquè aquella nena se sentís observada, pressionada, perseguida i acomplexada. Els seus pares eren Ingrid Bergman, una actriu sueca coneguda arreu del món i d'una bellesa impressionant, i el director de cinema Roberto Rossellini, pare del neorealisme italià. S'havien enamorat bojament durant el rodatge de la pel·lícula Stromboli , amb gran escàndol de la premsa internacional -sobretot de la nord-americana- perquè Ingrid Bergman estava casada i tenia una filla molt petita, Pia. Malgrat les crítiques ferotges de la conservadora societat de Hollywood, Bergman i Rossellini van seguir junts i van anunciar que estaven esperant un fill. L'actriu va ser declarada persona non grata als Estats Units i es va instal·lar a Itàlia amb Rossellini. Va néixer Robertino i, després, les bessones Isabella i Isotta.

El morbós entorn d'aquesta família va interferir en la infància dels nens, que, malgrat tot, reconeixen haver crescut en un ambient feliç i relaxat. Isabella Rossellini recorda la seva mare com una mestressa de casa molt perfeccionista, enamorada del seu marit i de la seva feina, i el seu pare com un home afectuós, amb molt de sentit de l'humor, sensible i generós. Al llibre que va escriure amb motiu del centenari del naixement del seu pare, hi assegura que si Roberto Rossellini hagués de ser un animal seria un cavallet de mar perquè són l'única espècie en què el mascle es queda embarassat. Segons sembla, Rossellini repetia que envejava de les dones l'experiència de l'embaràs i el part. En aquest ambient creatiu, artístic i ple de rialles, Isabella Rossellini va començar a obrir-se camí.

Mentre decidia el seu futur va tenir una traumàtica experiència que la va fer sortir de la infància a empentes: quan tenia setze anys va ser víctima d'una violació que, segons ha explicat, li va costar molt de superar. Pel que fa a la seva vocació, va adonar-se aviat que seria tan difícil fer-se un lloc al món del cinema, sent filla de qui era, com intentar ignorar la seva estreta relació amb el setè art. Així que va optar per relacionar-s'hi però sense convertir-lo en la seva única professió. Als divuit anys va marxar a viure a Nova York i no va dir que no a les propostes de tota mena que l'esperaven. I, així, Isabella Rossellini va ser reportera de televisió, model, actriu, escriptora i directora de curts. Actualment, a la seixantena, confessa que mai no es va sentir pressionada pels seus pares, sinó feliç i orgullosa de ser la seva filla. Només lamenta que tots dos van morir massa aviat i que no van poder conèixer els seus fills.