Instint maternal?

Els ocells fan els nius per instint. Cuidem els nens per instint. No sé si els pares som, per instint, tan cuidadors com les mares. Puc acceptar que no. Però el que és evident és que a fer nius no se n’aprèn, però a cuidar els fills sí. Molta gent creu que hi ha un instint maternal que els homes no poden tenir de cap de les maneres. Creuen que l’instint maternal és alguna cosa així com l’extensió de la mateixa maternitat i del fet inqüestionable que les dones porten les criatures dins, i les pareixen, i els donen el pit, i els homes no. Seguint aquest instint, que se suposa heretat i transmès de generació en generació des de les coves d’Atapuerca fins als nostres pisos o cases aparellades, les mares tenen un sistema d’alertes i de seguiment continu de les criatures que els pares no tenim ni de lluny.

En els humans, això de distingir entre el que és innat i el que és cultural es fa difícil, entre altres coses perquè la capacitat de crear cultura és el resultat de la selecció natural i és, també, inseparable de l’espècie humana. Hi ha una mena de teories biologistes que s’emparen en el que consideren natural per justificar les diferències i desigualtats entre les persones. Les dones serien, de natural, més bones cuidadores que els homes. Potser sí. Però també hi ha investigadors que sostenen que, en absència de la mare, els pares assumeixen aquest sistema d’alertes i sentit de l’anticipació que s’atribueix a les mares.

Alguns exemples

De tant en tant els homes separats amb criatures ens expliquem anècdotes que ho ratifiquen. Ens preguntem coses com ara: “¿Poses tu la crema solar dins el cistell d’anar a la platja?”, “¿Has mirat mai si hi ha mosquits esperant per atacar a les parets del dormitori del teu fill?”, “¿Has estat tu qui ha descobert que el teu fill o filla ha tornat de colònies amb polls?”, “¿Li has fet tu el tractament?”, “¿Li has passat tu la pinta?”, “¿Ets tu, qui li fa fer els deures?”, “¿Ets tu, qui l’avisa que no es passi amb el WhatsApp?”, “¿Ets tu qui li fa desparar taula i omplir la rentaplats?”, “¿És amb tu amb qui parlen una estona abans d’adormir-se?”, “¿És a tu, a qui fan saber que es troben malament?”, “¿És amb tu, que fan pastissos?”

Tant si creieu en l’instint maternal com si no, un proposo que respongueu a aquest qüestionari i compareu els vostres resultats amb els d’altres progenitors que visquin junts o separats.