ESTHER ESCOLÁN

Infants i telèfons mòbils. Quan és el millor moment?

Fer-ne un ús responsable i establir límits i normes entre la canalla i els progenitors és clau a l’hora de decidir el moment en què els nens poden tenir telèfon propi

Infants i telèfons mòbils. Quan és el millor moment? / FOTO: GETTY Zoom

Com passa any rere any, els telèfons mòbils s’han convertit en l’objecte més preuat dels infants a partir dels 10 anys aquest Nadal i s’han colat en milers de llars catalanes per gentilesa de Pares Noel, tions o Reis Mags. Tot i que l’edat adient perquè la canalla tingui el primer telèfon mòbil genera debat entre els experts i dubtes entre els progenitors a parts iguals, el cert és que les criatures disposen de telèfon mòbil a unes edats cada cop més primerenques i, malgrat que la crisi ha fet minvar les estadístiques, un 57,8% de nens d’entre 10 i 15 anys tenien mòbil a finals del 2014, segons l’Institut Nacional d’Estadística i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

En paraules de la psicopedagoga Anna Pérez, no hi ha una edat ideal perquè la canalla tingui el seu primer mòbil i “tot depèn de les necessitats i el nivell maduratiu del nen o nena”. Un debat que, segons Pérez, “apareix quan ens plantegem l’edat a partir de la qual l’infant pot tenir un telèfon mòbil en propietat però que no ens plantegem abans, quan trasteja amb l’ smartphone del seu pare o mare des de ben petit i no ens sorgeix el dubte de si aquest temps és excessiu o no”.

Una fase prèvia, la de l’ús esporàdic dels dispositius mòbils, a la qual també es refereix Albert Forn, responsable de mSchools: “És recomanable que eduquem els menors en l’ús dels dispositius mòbils molt abans que en tinguin un de propi, cosa que garantirà que aprenguin a fer-ne un bon ús i que coneguin la riquesa del mòbil com a eina d’exploració i aprenentatge”.

Potencial il·limitat

A aquestes altures, el potencial de les TIC com a eina educativa sembla inqüestionable i el cert és que, si s’aconsegueixen regular els usos, els dispositius mòbils poden convertir-se en còmplices d’excepció d’aquest aprenentatge. Albert Forn apunta, tanmateix, que els dispositius mòbils “són una excel·lent eina de comunicació” que “permet estar en contacte amb els fills, així com incrementar la seva seguretat si han d’anar sols pel carrer i que puguin ser localitzats en qualsevol moment”.

Aquesta és la raó principal, precisament, que va portar la Neus López a comprar un telèfon mòbil al seu fill Alejandro quan tenia 11 anys. “Va ser determinant, també, el fet que a casa no tinguéssim telèfon fix i que aquest any l’Alejandro hagués d’estar-se sol a casa diverses tardes a la setmana”, apunta la Neus, que també subratlla que el mòbil del seu fill “no surt mai de casa, menys quan el nen és amb el seu pare”.

Trobar consens

Els excessos i els defectes no funcionen en el cas dels infants. Donar-los via lliure en determinades parcel·les o prohibir sistemàticament tampoc. D’aquí que sigui clau que les famílies eduquin en un ús responsable dels mòbils, tot i que això no és més important que l’acompanyament que s’escau en qualsevol altra faceta de la vida dels nostres fills i filles. “Com sempre, la implicació dels pares i mares és fonamental en l’aprenentatge i un reforç imprescindible”, destaca Albert Forn.

El factor principal que cal valorar és l’ús que es farà de l’aparell. “Cal saber quan utilitzar-lo i de quina manera, fer-ho de manera racional, amb normes consensuades, seguir unes pautes que permetin fer-ne un ús adequat i evitar així les addiccions que es generen de la utilització excessiva o poc apropiada d’aquest tipus de dispositius”, explica Anna Pérez.

La Neus i l’Alejandro, per exemple, pacten l’estona que l’infant juga amb el seu dispositiu mòbil. “Normalment hi juga de 20 a 30 minuts al dia, i no cada dia. I ho pot fer sempre que hagi enllestit totes les seves tasques i no hagi d’estudiar: és una estona que li permeto relaxar-se fent alguna cosa que li agradi”, explica la Neus. L’Alejandro, al seu torn, sempre demana uns minuts extra de joc: “Però normalment respecta el pacte i m’obeeix perquè sap que, si no, el pròxim dia no hi haurà mòbil”, apunta la Neus.

Albert Forn també suggereix firmar un contracte amb els nostres fills, un acord que determini quines coses es poden fer i quines no, i es firma quan es lliura el mòbil, com si es tractés d’un préstec. “Cal posar regles bàsiques com que el mòbil s’apagui a una hora determinada cada vespre i no es torni a encendre fins al matí de l’endemà o que no es faci amb el mòbil cap cosa que no es faria en persona”, apunta el responsable de mSchools. En aquest marc, un cop més, pares i mares hauran de ser conseqüents i predicar amb l’exemple no responent trucades, per exemple, mentre sopen.e