Hi ha records que mai no s'esborren

El Nadal són unes festes molt ritualitzades, on passen coses diferents de les de la resta de l'any. A més, les llegendes pròpies del Nadal tenen un component màgic que els adults comparteixen amb la canalla. I tot, en un marc excepcional. Aquestes festes tenen una dimensió tan gran que si l'entorn és harmònic el record per als infants és bo i queda instal·lat molt de temps. Així ho explica Dolors Petitbò, cap de la secció de psicologia de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.

També hem de pensar, afegeix, que són dies en què els infants reben regals que són molt desitjats i que, a més, els arriben per una via que no és l'habitual. Els presents tenen una investidura molt diferent. En definitiva, és una festa on se segueix el pensament màgic, però sostingut pels adults. Aquella bici tan volguda, la gentada apilonada a la taula del menjador, l'olor dels torrons… Diuen que quan som petits el Nadal ens deixa uns records molt profunds, que ens acompanyen la resta de la nostra vida. Hem volgut comprovar-ho. Coneixeu aquestes cares?

Lluís Gavaldà. Músic

"El regal que més recordo de petit és l'Scalextric en forma de número vuit que em van

portar els Reis després de molts anys de demanar-lo. Va ser tanta la meva alegria que vaig decidir que si mai fos padrí d'algun nebot seria el meu primer regal. Quaranta anys mes tard sóc padrí de tres noies gens aficionades als cotxes elèctrics. Sort que ara tinc un fill. Ara, per fi, tinc company de curses!"

Judit Mascó. Model

"Els meus pares, que eren mestres, estaven molt involucrats en la comunitat dels Caputxins de Sarrià i la nit de la missa del gall tota la família Mascó la passàvem allà bevent vi dolç i menjant coca i torrons amb la comunitat. I -això no ho sap ningú- va ser en una nit d'aquelles quan, amb les meves amigues Lurdes i Anna, vam enganxar un porronet de vi dolç per banda, sense saber-ho ni voler-ho, i quan els meus pares em van trobar, una estona mes tard, anava més esperitada del compte. Va ser la meva primera borratxera!

"També m'han quedat molt marcades les nits dels Reis d'Orient, en què la il·lusió era tan gran que encara ara no entenc com podia dormir. Sempre em semblava sentir el soroll dels Reis portant els regals… En definitiva, records que ara revisc amb les meves filles. Realment són festes màgiques per als nens. Quins bons records..."

Eduard Punset. Advocat, economista i comunicador científic

"El millor regal de Reis que recordo va ser una bicicleta gran blava. Era la meva primera bicicleta. El soroll que feia el pinyó ha quedat marcat per sempre a la meva memòria. Era metàl·lic, i la sonoritat era tan clara que la resta de coses semblava que s'esvaïen. Me la van portar els Reis perquè pogués recórrer cada dia els 10 quilòmetres que hi havia entre el meu poble i l'Institut de Tarragona on havia començat el que llavors s'anomenava Batxillerat. Tenia onze anys. L'hi devia tot, a aquella bicicleta blava".

Justo Molinero. President del Grup Teletaxi

"El Nadal el recordo molt llunyà perquè sóc d'una família que ha patit molt: vam haver d'emigrar. Però el que sí que recordo és que sempre el passàvem tots junts, els pares i tots quatre germans. Recordo un any que ens van regalar un cavall de cartró que tenia una mena de patinet a sota. Ens va durar 4 o 5 anys perquè no el podíem treure al carrer. I també recordo l'any que els Reis ens van portar una bicicleta, però venia amb una condició: era per als quatre germans. I encara ara sento el soroll que feien els cavalls picant amb els peus a terra la Nit de Reis. És un record que no me'l trec del cap. Penso que el Nadal d'abans era molt bonic perquè les famílies es reunien, i això s'està perdent. Hauríem de lluitar per poder-ho conservar".

Josep Maria Espinàs. Escriptor

"Nosaltres som tres germans, i quan vivia el meu pare recordo que el nostre Nadal, ja d'adolescents, era molt familiar i tranquil. El més espectacular era que el pare solia encarregar a una pastisseria de Consell de Cent uns tres quilos de pastissos dolços per a les postres. Quan anava a fer l'encàrrec deia: «Posa-me'n tres i mig, que no fem curt». Llavors, quan l'hi preparaven, n'hi posaven quatre, i la pastissera encara n'hi afegia mig més, així que acabàvem amb gairebé cinc quilos de dolç. Mon pare era molt amic del dolç, com jo, i al final s'ho anava menjant. Afortunadament mai no li va fer mal a ningú, tant de sucre.

"Un altre record, aquest ja de més endavant, és la taula que teníem per al dia de Nadal. El pare va fer un apèndix de fusta que només afegia aquell dia, i sense aquell tros no hi hauríem cabut tots".

Tomàs Molina. Meteoròleg

"A Badalona anem a rebre els reis a la cavalcada amb fanalets, amb espelmes enceses, i un cop a casa els fem cagar els Reis! Les famílies apartem cadires i mobles que puguin destorbar, i tots encenem els fanalets i comencem a cantar una cançó que diu: «Els reis vénen, vénen de la muntanya, porten joguines per a la canalla. Els Reis vénen, vénen per l'Orient, no porten res per als nens dolents!» Encara recordo com m'esglaiava sentir caure caramels i dolços de Nadal, i com buscava, amb esperit científic, els forats que, segur, hi havia al sostre de casa!"

Màrius Serra. Escriptor

"La veritat és que les festes de Nadal que més recordo no són les de la infància, sinó les de l'adolescència, quan el menjador del pis dels pares s'omplia amb la tribu del nebodam: quatre nenes i un nen fills de les meves germanes Cristina i Mercè. Jo, que encara vivia a casa i estava lluny de plantejar-me això de procrear, exercia de tiet tarambana, treia el nen que sempre he portat a dins i esverava la canalla. Jugàvem amb tot el que havia portat el Pare Noel (ma mare va avançar els Reis tan aviat com va néixer la primera néta), i després jo practicava l'especialitat més pròpia de l'oncle solter: deixar els nens revolucionats i anar-me'n de festa amb els amics. Quins temps!"

Araceli Segarra. Alpinista

"Els Reis mai l'encertaven amb mi: la Pippi i el Baby Mocosete no m'agradaven, eren objectes estàtics, inerts. Quan els meus germans no miraven, jugava amb el lanzabazocas del Madelman, l'Scalextric, el microscopi, el joc de química o la serra de marqueteria, objectes que sí que servien per a alguna cosa. Del Nadal em quedo amb l'olor de mandarina i la boira de Lleida".

Toni Albà. Actor

"Quan era petit, vivia les festes de Nadal amb molta intensitat. Eren dies de grans reunions familiars: germans, pares, avis, cosins, tiets... Recordo especialment el moment de fer cagar el tió i el dia de Reis: crits, riures, i molta, molta il·lusió... Eren temps molt feliços!"

Jordi Basté. Periodista

"A casa dels pares, de petit, recordo que els Reis eren molt joganers (o molt mal parits) perquè sempre m'amagaven el regal més important, el que em feia més il·lusió de la carta, per casa. Això ho van fer durant molts anys, i recordo que m'angoixava molt pensar que el regal que més volia potser no hi seria. Un altre record molt intens d'aquestes festes són els canelons de Sant Esteve. Els pares vivien a sobre de la Fonda Gaig, i els canelons que menjàvem el 26 de desembre eren d'allà. Una delícia".

Xavier Pellicer. Cuiner

"El 1970, quan només tenia tres anys, els Reis li van portar a la meva germana gran un bressol per a les seves nines molt maco. Tenia brodats, llençols amb ganxet, una estructura de ferro treballada amb arcs… «Gairebé hi cap un nen», van dir l'àvia i la mare, i jo ja m'hi vaig acostar. «Ni tocar-lo!», em van dir, i el van guardar a l'altra habitació. Al cap d'una estona em van sentir cridar. Havia caigut perquè m'havia ficat dins del bressol i l'havia trencat. Era molt mogut!"