Giuseppe Tomasi di Lampedusa

Giuseppe Tomasi di Lampedusa / ARXIU Zoom

Giuseppe Tomasi, príncep de Lampedusa i duc de Palma di Montechiaro, tenia cinquanta-vuit anys quan va escriure la seva única novel·la, Il Gattopardo , que el convertiria en un dels grans noms de la literatura italiana i europea del segle XX. Ho va fer, segons deia, perquè es va adonar que "havia d'escriure la novel·la que expliqués la decadència de la noblesa siciliana en temps de la unificació d'Itàlia". Fins aleshores s'havia dedicat, sobretot, a llegir i a conversar amb intel·lectuals que el van convèncer que tirés endavant el projecte.

Ell no s'havia plantejat mai ser escriptor. Era, això sí, un lector voraç. Llegia en italià, en francès, en anglès, en alemany, en rus i en espanyol. I, a més de llegir els clàssics indiscutibles, també llegia autors de segona fila, perquè deia que també calia saber-se avorrir. És una idea fàcilment comprensible per a una persona que havia crescut en una gran solitud, només esquerdada per la seva mare i pels llibres.

El Giuseppe va néixer a Palerm, fill del príncep Giulio Maria Tomasi di Lampedusa i de la princesa Beatrice Mastrogiovanni Tasca di Cutò, dos joves pertanyents a la noblesa siciliana. Després d'ell va néixer la seva germana Stefania, que va morir de diftèria quan encara era molt petita. El Giuseppe va créixer, doncs, com a fill únic, molt lligat a la seva mare, una dona protectora i de gran personalitat. La mort de la petita Stefania va incrementar l'obsessió protectora de la mare i va estrènyer encara més el llaç que l'unia amb el nen.

Amb el seu pare, en canvi, la relació del Giuseppe era distant, probablement perquè era un home fred i que passava poc temps en família. Els escenaris de la infància de Lampedusa van ser el palau de la família a Palerm i a Santa Margherita di Belice, a Agrigent. Estudiava a casa, amb l'ajuda d'una mestra. La seva mare li ensenyava francès i la seva àvia va ser l'encarregada d'iniciar-lo en la lectura, sobretot amb les novel·les d'Emilio Salgari. A la residència estival de Santa Margherita di Belice hi havia un petit teatre on el Giuseppe va veure representades les obres del teatre clàssic a càrrec d'algunes companyies de còmics errants.

Als catorze anys, el jove hereu dels Tomasi di Lampedusa va començar, per fi, els estudis oficials a l'institut de secundària de Roma, on després estudiaria la carrera de dret. Durant tota la seva infància i adolescència, l'absorbent figura de la seva mare va dominar la vida del Giuseppe, que es va anar aïllant i refugiant-se en la lectura, fins al punt de deixar escrit que li agradava més estar amb les coses que amb les persones. Es recorden, de fet, els atacs de pànic que afligien el jove Giuseppe Tomasi di Lampedusa en les comptades ocasions en què participava en actes socials.

Quan el Giuseppe es va casar, amb la psicoanalista Alexandra Wolff Stomersee, i el jove matrimoni es va instal·lar al palazzo dels Lampedusa a Palerm, la relació va fracassar per culpa de la constant i excessiva intromissió de la mare d'ell. Només quan la princesa Beatrice va morir, l'Alexandra i el Giuseppe van refer la seva relació i la parella es va consolidar.