TRINITAT GILBERT

Fill meu, m'has canviat el cervell

Ni l'encongeixen ni l'engrosseixen. La criatura canvia el cervell de la mare perquè el torna més eficaç, més vigilant. També canvia la dinàmica de la parella, perquè s'ha d'adaptar a la nova situació. Si es fa bé, la parella en surt reforçada en autoestima. Si no, podria començar el desenamorament

Són més llestes. Les mares que acaben de tenir una criatura tenen els sentits més desperts. "N'hi ha que es desperten en el mateix moment que ho fa el nadó", explica la periodista Katherine Ellison en el llibre El cerebro de mamá. Cómo la maternidad estimula la inteligencia (Destino). També són més eficaces, perquè poden concentrar-se alhora en diferents assumptes. "Si observes dues mares en un parc infantil t'adonaràs que poden mantenir una conversa interessant sense deixar d'atendre i protegir els seus fills", diu Ellison citant estudis de neurobiòlegs. Dit amb unes altres paraules, el cervell d'una mare sap centrar-se en el que és fonamental, per això és eficaç, perquè ignora el que és irrellevant.

La criatura provoca aquests canvis en el cervell de la mare, però quins provoca en la vida de parella? "Molts", diu la Vanesa Geanini, mare de trigèmins (l'Unai, el Iago i la Xana), de 15 mesos. Per començar, a casa sempre hi ha algú, que acostuma a ser l'àvia materna, per ajudar-los. "La necessitem perquè són tres criatures de la mateixa edat i ens falten braços per agafar-los".

Més canvis. "Gastem més en menjar i tenim altres despeses importants, com és la dels bolquers, les tovalloletes i la roba". El pare continua treballant la jornada sencera, però la mare l'ha escurçat a 5 hores en comptes de 8. "Això sí, no puc deixar de treballar, perquè necessitem els cèntims", explica.

Algunes renúncies

Abans de tenir fills, la Vanesa i el Rubén, la parella, tenien més vida social a les tardes. Practicaven esports, feien cursos de treballs manuals o quedaven amb els amics. "Ara a les set som a casa fent banyeres i preparant sopars". També, reconeixen, els costa més sortir de casa: "Ens hem de vestir nosaltres dos però també preparar tres personetes més; en total, sortir al carrer vol dir una hora prèvia de preparació". I això fa que moltes vegades desisteixin de la intenció i optin per quedar-se a casa.

"Malgrat tots els malgrats, no tenim la sensació que fem renúncies en la nostra vida personal ni tampoc en la nostra vida de parella". Tant la Vanesa com el Rubén miren de trobar temps al temps per parlar, sobretot quan els trigèmins ja dormen, i per sortir a les nits, un cop al mes. "Els avis materns viuen molt a prop de casa nostra i això ens ho facilita". Són petites escapades que els permeten recuperar el seu espai com a parella.

Perquè, com és evident, no pensaven que la seva vida canviaria tant. "Volíem tenir una criatura, i de sobte ens van dir que en tindríem tres, i això que en la primera ecografia ens van comentar que n'hi havia una només". La vida els ha canviat, perquè tenen tres criatures que han de cuidar, perquè ja no són propietaris del seu temps, sinó que el regalen als fills. "Però ara, com a parella -diuen-, estem més contents, som més positius i feliços perquè és just el que tots dos volíem, tenir fills i educar-los plegats".

Sexualitat perduda

El psicòleg, sexòleg i autor dels llibres Sexe savi i Amor al segon intent (Mina), Antoni Bolinches, assegura que la criatura canvia la vida de parella. "Els primers dos anys són perduts per a la sexualitat de la parella, però, en canvi, es poden guanyar per a l'afectivitat i la cohesió". Perquè es guanyin aquests nous estadis, la parella ha de compartir la responsabilitat de la cura de l'infant, s'ha de donar suport mutu, i el pare ha d'entendre que la mare estigui plenament abocada a la criatura, perquè és una necessitat vital. "Hi ha una explicació científica i tot, la prolactina fa que la mare no vulgui estar amb la parella, sinó només amb l'infant".

Si la parella no fa l'esforç d'entendre què li passa a la seva dona, és quan pot desacreditar-se, i és quan pot començar el procés de desenamorament, perquè no entén la nova dinàmica familiar. "Sempre dic que un home deixa de ser un infant quan té un fill". I n'hi ha que no estan madurs per fer el canvi, que se senten poc cuidats per la seva parella, i és en aquest moment quan comencen els conflictes. Per tot plegat, i pensant en aquella decisió que prenen moltes parelles amb problemes de fer un salt endavant i tenir un fill, Bolinches alerta que una criatura no resol els conflictes de parella, sinó que els agreuja, perquè els primers anys -sobretot el primer- són estressants. La parella ha de cuidar un infant que en té dependència i que no pot expressar necessitats, i la cura ha de ser compartida. "Si un entra en la dinàmica, i l'altre no, el segon se n'aparta, i la primera se'n desenamora".

Paternitat més madura

Per la seva banda, la psicòloga Sílvia Pujol (www.silviapujolpsicologa.com) considera que "actualment les parelles estan més preparades, perquè han retardat la maternitat i la paternitat". Si tenen la criatura als 35 anys, han tingut temps de viatjar, de sortir amb els amics, és a dir, d'haver prioritzat el seu lleure. Quan decideixin tenir un fill, "saben d'entrada que deixaran de fer unes activitats per fer-ne unes de noves". Tot i això, és evident que la vida en parella canvia, perquè la criatura exigeix una nova dinàmica i una nova organització, però "un fill desitjat fa canviar molt a gust la vida quotidiana".

Finalment, el psicòleg Xavier Oñate (www.xavieronate.com) reconeix que la vida de parella canvia quan neix la criatura, però "és així per un motiu de supervivència de l'espècie, perquè és la criatura qui ho necessita". Els hàbits de dormir, menjar i de temps lliure es capgiren i els pares s'hi han d'adaptar. "Si no ho fan, si no hi ha un sentiment d'equip, és quan poden començar els conflictes". De fet, segons l'experiència professional del Xavier, l'home encara repeteix un rol antic, d'home que no s'implica en la cura de la criatura i que acaba protestant perquè la dona no li fa cas. "Ara, però, la dona no té un tarannà submís, sinó que té la força i el suport social i cultural per plantar-se i fer entendre a la parella que la criatura és cosa dels dos", conclou el psicòleg.