Criatures 15/02/2014

Fer-los estimar la poesia

Familiaritzar els infants amb la poesia de ben petits permetrà que en siguin lectors de més grans

Laura Pinyol
3 min
Fer-los estimar la poesia

Quan el 4 de desembre va morir Joana Raspall, als cent anys, la seva família va demanar que les aules de totes les escoles del país llegissin, en memòria seva, algun dels seus poemes. Raspall, escriptora, poetessa, estudiosa i vetlladora de la llengua catalana, activista i bibliotecària, havia esmerçat molts anys de la seva vida a cultivar la poesia per a infants, convençuda que la poesia, com la llengua, era per a tothom i que aquest terreny calia adobar-lo. La seva extensa obra és plena de títols pensats per als més menuts: Petits poemes per a nois i noies (1981), Bon dia, poesia (1996), Serpentines de versos (2000) i El meu món de poesia (2011).

Miquel Desclot (Barcelona, 1952) és un altre dels escriptors que s'han dedicat en cos i ànima a la creació d'una obra poètica adreçada al públic infantil. A més a més, la seva intensa activitat com a traductor (Roald Dahl, Chaucer, Perrault, Verne) l'ha erigit en un referent. Entre els seus llibres hi ha Música, mestre!, Bestiolari de la Clara i El domador de paraules. Poesies incompletes, entre d'altres.

En l'assaig Miquel Desclot i la poesia per a infants, el doctor en filologia catalana Jaume Aulet estudia a fons la seva obra i destria la tesi de Desclot que "la literatura infantil hauria de ser l'autèntic substitut d'una tradició oral que la societat moderna ha tendit a fer desaparèixer". "I no hi ha dubte -segueix- que aquesta tradició oral sempre ha estat connectada molt directament amb la poesia (cançons, romanços, endevinalles, etc.), especialment en el cas dels infants".

Si és a l'escola, normalment, quan la canalla comença a familiaritzar-se amb la poesia a través de petits versets que s'ensenyen i s'aprenen gairebé com un joc, a mesura que es fan grans l'interès per la poesia va minvant, circumscrit a les activitats escolars que la fan pròpia, però difícilment es converteix en lectura habitual, lliure i espontània. Per què passa, això? Per què aquells versos que, amb endevinalles o rimes encadenades, els havien meravellat de ben petits deixen d'interessar-los?

"La funció de l'escola és socialitzar -explica Cesc Bosch, pedagog- i la socialització comença amb la paraula". En la primera tapa d'escolarització, l'infant té necessitat de comunicar, participar, expressar idees, sensacions, sentiments. Una "competència comunicativa, més enllà de la capacitat d'informar, que és fonamental per a l'adaptació del món complex on els ha tocat viure", segons Bosch. Per això, quan són petits "els infants gaudeixen, de manera natural, de la rítmica, del joc dels sons, de les repeticions, de la creació de paraules, de la combinació de síl·labes, a vegades absurdes i sense significat, perquè instintivament fugen del pensament lògic i de la rigidesa del llenguatge convencional".

Com un joc

Transmetre la poesia com un joc. L'Anna Moreno, mare de l'Arola, d'onze anys, i l'Oriol, de nou, és una apassionada de la poesia i hi ha familiaritzat els seus fills. Un vespre qualsevol, mentre sopaven, l'Oriol va demanar "un conte", ella va posar-se a remenar els llibres de l'Arola i en va agafar Poesies amb suc, una antologia de Miquel Desclot d'autors diversos. "Vaig triar a l'atzar endevinalles i poemes curts, pensant que se'n cansarien aviat, perquè aleshores només tenien cinc i tres anys. Ben al contrari, allò només va ser el començament d'un idil·li amb les lletres que ens ha permès jugar amb les paraules mentre sopàvem i recordar els poemes com a petites històries", diu l'Anna.

Aquesta va ser la clau de volta: presentar la poesia "com un joc de paraules que expliquen coses, descriuen sentiments i parlen de paisatges". A l'Arola, la idea "la va entusiasmar de seguida" i ben aviat va començar a consumir-ne ella sola; l'Oriol preferia que fos la mare qui llegís. Han passat els anys i mentre que l'Arola segueix amb aquestes lectures, l'Oriol s'inclina pels còmics. Però per Nadal els van regalar dos llibres de Joana Raspall. Els bons costums no s'han de perdre.

Transmissió de valors

L'Anna Moreno recorda que va ser un mestre, el Francesc, qui la va fer aficionar a la poesia. Quan plovia i no podien sortir al pati a jugar els llegia poesies a classe. "Si no fos per l'escola no sé si tindria aquesta passió pels llibres!", diu. Recorda aquelles tardes i la lectura de poemes de Miquel Desclot i, a través d'ell, com va obrir-se camí fins a Gianni Rodari i el seu univers. Avui, a casa seva, els seus fills ja tenen una petita biblioteca feta de poemaris de tota mena.

Per Cesc Bosch la poesia és una manera de transmetre valors i vivències, a través de les paraules: "Llegir poesia als nostres fills no els farà més intel·ligents, però sí més lliures, més savis i més feliços", conclou.

stats