Criatures 10/01/2015

Esplais: espais d’integració

Els esplais es consoliden com a centres beneficiosos per als infants, les famílies i la comunitat, sobretot de nouvinguts

Paloma Arenós
4 min
Esplais Espais d’integració

Molts fa dècades que demostren que són espais d’integració. Primer, amb l’acollida dels fills dels immigrants del sud d’Espanya a Catalunya a les dècades dels 50 i 60, i després amb la dels nouvinguts procedents especialment d’Àfrica i de l’Amèrica Llatina. Són alguns dels esplais catalans més veterans, com el Club d’Esplai Pubilla Cases - Can Vidalet (que pertany tant a l’Hospitalet com a Esplugues de Llobregat), que acaba de celebrar el 35è aniversari, i el Club d’Esplai Bellvitge, que ja en té 45.

Aquest centre, que no tanca cap mes de l’any, va ser la llavor d’un projecte social i educatiu que és Fundesplai (Fundació Catalana de l’Esplai), un dels principals referents de l’educació en el lleure de Catalunya, l’acció de la qual va arribar, l’any passat, a prop de 200.000 persones.

El Club d’Esplai Bellvitge va néixer el 1969 en aquest barri de l’Hospitalet, quan tot just s’estava construint per allotjar milers de persones vingudes d’arreu d’Espanya. Llavors les condicions urbanístiques i de falta de serveis eren molt deficitàries. En aquell context, un grup de joves van començar fent cinema infantil els diumenges. Poc després, van començar a organitzar colònies i a fer activitats de lleure cada dia en uns soterranis que s’inundaven quan plovia.

Resposta veïnal

El moviment veïnal va aturar la construcció de més habitatges i es va aprovar un pla parcial, l’any 1977, que va reservar espais de zones verdes i equipaments. Un d’aquests espais va ser un solar per construir un equipament per als infants i els joves. Cinc anys després, el 1982, ja amb la democràcia, es va inaugurar el nou equipament del club amb la cessió del solar de l’Ajuntament, el finançament de la Generalitat i la signatura de convenis amb les dues administracions.

Actualment, l’esplai és una entitat, amb més de 500 infants i joves a l’any, que desenvolupa activitats que van des de les més tradicionals d’esplai, fins a d’altres de centrades en l’àmbit escolar o formatives. L’entitat no tanca cap mes de l’any, perquè a l’agost organitza un casal d’estiu per donar resposta a les necessitats dels infants en situació de vulnerabilitat social. “Tants anys després del seu naixement, aquests esplais veterans continuen tenint un impacte educatiu i social en els infants i les seves famílies. Tenen una funció clarament integradora i els valors originals segueixen sent vigents per les necessitats dels fills dels nouvinguts i dels autòctons en una situació econòmica fràgil”, explica satisfet Josep Maria Valls, portaveu de Fundesplai.

Autonomia i confiança

A l’octubre, coincidint amb la celebració del 35è aniversari del Club d’Esplai Pubilla Cases - Can Vidalet, Fundesplai va donar a conèixer un estudi elaborat per l’Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU) que avalua l’impacte d’aquest centre en els seus usuaris.

La directora del CIIMU, Carme Gómez-Granell, destaca que la principal conclusió de la recerca és que l’esplai té “un impacte extraordinàriament positiu en tres dimensions: els infants, les famílies i la comunitat. És un triangle virtuós perquè cada dimensió està connectada i retroalimenta l’altra”.

L’estudi posa de manifest dades que avalen la bona feina que es fa als centres d’esplai. En aquest sentit, un 92% de les famílies aprecien que els infants han millorat en autonomia i autoconfiança des que van a l’esplai. Al voltant d’un 80% afirmen que ara són més respectuosos, solidaris, cooperatius i tolerants, i un 53,3% afirmen que han millorat en el rendiment escolar. La investigació resol que l’esplai esdevé un espai d’acollida i de relació de moltes famílies, sovint monoparentals, que permet compartir en millors condicions el repte de la criança i l’educació dels fills.

Pel que fa a l’àmbit familiar, l’estudi recull que un 77% dels enquestats valoren que l’esplai resol un tema de conciliació de la vida laboral i familiar, mentre que un altre 70% destaca els aprenentatges, hàbits i valors que els seus fills incorporen gràcies al Club d’Esplai Pubilla Cases - Can Vidalet. Unes xifres que es podrien fer extensives a molts altres centres.

Nou equipament

En aquesta línia de treball per als infants amb més necessitats, el barri del Raval de Barcelona compta des del desembre amb un nou equipament d’atenció a la infància i l’adolescència. En aquest cas es tracta del centre socioeducatiu Estel d’Assís de l’Associació Educativa Integral del Raval (AEIRaval), una entitat federada a la Fundació Pere Tarrés. Aquest nou espai està ubicat en els baixos de l’edifici de la seu social del sindicat UGT de Catalunya (a la rambla del Raval, 29) i, a més del sindicat, compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i la Fundació Pere Tarrés.

En la inauguració, la regidora del districte de Ciutat Vella, Mercè Homs, va afirmar que “és una sort immensa comptar amb una entitat com l’AEIRaval, que fa una feina tan intensa a favor de la infància i l’adolescència en un barri com el Raval, força estigmatitzat”, i va remarcar que tant o igual d’important que el projecte “és poder comptar amb un espai adequat”.

Maria València, presidenta del Moviment de Centres d’Esplai Cristians Catalans de la Fundació Pere Tarrés (MCECC), recorda la llarga trajectòria de l’AEIRaval “treballant amb infants i adolescents els valors de l’educació en el lleure i acompanyant-los en el seu creixement” i explica que aquesta entitat “s’ha convertit en un centre d’acollida per a moltes persones del barri”, mentre que Alícia Ros, presidenta d’AEIRaval, té clar que aquest nou espai és “el fruit del treball de moltes persones i que ajudarà a millorar la intervenció a través d’un projecte transversal d’atenció a infants d’entre 3 i 16 anys, i també amb les seves famílies”. Ros recorda amb emoció les persones que van lluitar per “complir aquest somni, que suposa una inversió en els ciutadans del futur”.

La nova seu ha ampliat en un 24% el nombre d’infants atesos, així que s’han reduït les llistes d’espera, compta amb espais per al treball individualitzat dels menors i les seves famílies i millora la qualitat i la coordinació dels projectes.

stats