PALOMA ARENÓS

"Encara estàs molt verda!"

Contraccions irregulars, la pèrdua del tap mucós o la baixada de la panxa generen falses alarmes de part

Segurament és una de les frases que més es diuen a les consultes ginecològiques d'urgència dels centres hospitalaris i que recau, principalment, en futures mares primerenques: "Estàs molt verda, torna cap a casa!" I és que la data probable de part només és això, probable. Tret de casos excepcionals, les dones donen a llum entre les setmanes 38 i 42 de gestació. Tot i això, no és possible determinar en quin moment es desencadenarà el complex mecanisme del part, si no és programat o induït. Però sí que és possible intuir que ja s'acosta perquè, setmanes abans del gran dia, l'organisme matern comença a enviar senyals que anticipen la fi de l'espera. Per això val la pena que la dona aprengui a identificar una falsa alarma i la diferenciï dels autèntics símptomes del part.

Pepi Domínguez, experimentada llevadora i presidenta de la Cooperativa Titània-Tascó de Barcelona, detalla que les contraccions que la dona pot tenir durant el final del seu embaràs, anomenades de Braxton Hicks, no són regulars en el temps ni en la durada. "La panxa és posa dura durant uns segons i després es relaxa. Normalment no fan mal, ni són signes de part imminent". Solen alleujar-se amb un canvi de posició o amb una mica de descans. La presidenta de Titània recorda que en la fase latent o de prepart "les contraccions són irregulars, tant en el temps com en la durada". Per això, Domínguez destaca des de la seva consulta que la tranquil·litat és primordial. "L'important durant aquesta fase de preparació és la normalització del procés i que la mare continuï amb la seva vida habitual".

El ginecòleg Antonio Mas apunta que el cos de la dona canvia unes setmanes abans del part per preparar-se per a la rebuda del fill. "A més de les contraccions de Braxton Hicks, sol haver-hi canvis en l'estat d'ànim de la gestant [nerviosisme, insomni, sufocació i calor a la cara]. També és normal que es produeixi una brusca pèrdua de pes, d'entre mig quilo i un quilo, en un curt interval de temps", descriu. "El coll de l'úter comença a estovar-se o esborrar-se, com diem habitualment, i l'abdomen baixa quan la criatura es col·loca dins la pelvis. Per tant, la mare podrà respirar millor, però també pot haver-hi compressions pèlviques que provoquen rampes a les cames i dificultat en caminar".

Ritme natural

Domínguez adverteix que amb la sortida del tap mucós pot semblar que el part és imminent, però no ha de ser així necessàriament. "Aquesta expulsió d'un tap rosat vol dir que al coll de la matriu hi ha una modificació, però el part pot trigar encara setmanes". La llevadora, que ha atès centenars de parts tant a l'hospital com a casa al llarg de la seva vida, alerta que "un diag-nòstic precoç del treball del part pot derivar en un esgotament tant matern com dels professionals", i aconsella que si es tracta d'un embaràs de baix risc cal deixar que evolucioni al seu ritme i respectar la maduració natural del nadó, fins a la setmana 42 inclosa.

Però són molts els professionals de la ginecologia que posen la setmana 41 com a límit de data de part. És el cas que ens explica l'Èlia Garcia, mare del Nil, de 3 anys, que reconeix que es va "sentir pressionada amb proves mèdiques constants, com les corretges, perquè estava de 41 setmanes i 2 dies i el meu fill encara no havia nascut". "Tot anava bé -afegeix-; és cert que estava cansada i em sentia molt pesada, però jo volia que el Nil nasqués quan ell ho decidís i el metge va insistir a induir el part".

Era una decisió que no convencia gaire la mare. I sembla que tampoc el fill! "No sé si va ser aquesta pressió o que el Nil va decidir que ell era qui tenia l'última paraula, però va néixer el dia abans que em fessin la inducció. Va ser un part natural preciós, del qual em sento molt orgullosa. Des de llavors em reafirmo que hem de respectar el ritme del cos i confiar més en nosaltres com a dones", argumenta l'Èlia Garcia. I molts professionals li donen la raó, com apuntava anteriorment la llevadora Pepi Domínguez, partidària de respectar els processos naturals del part.

Senyals inequívocs

En aquest context, Domínguez té clar quins són els senyals inequívocs quan una dona va de part. "Hi ha dues maneres: la primera és quan la mare té contraccions rítmiques, és a dir, tres contraccions en deu minuts i cada contracció dura almenys un minut, i es manté així durant una hora. La segona manera de veure que la cosa és seriosa és quan la mare trenca la bossa de les aigües, encara que en aquell moment no tingui contraccions", que ja arribaran en les hores següents.

Quan les contraccions són rítmiques i constants en aquest lapse de temps, és un bon moment per anar a l'hospital, però el doctor Mas reconeix que "és normal que la dona embarassada per primer cop tingui dubtes i pors sobre si el part ja ha començat". "Davant del dubte, el millor és que consulti el seu metge", recomana. "Quan vagi a l'hospital, se li farà un tacte vaginal i es mirarà que el batec cardíac del nadó estigui bé. Si el coll de l'úter està fi i s'ha dilatat uns tres centímetres, ja està de part i s'hi haurà de quedar".

En el cas que sigui un part domiciliari, Domínguez aconsella que la futura mare truqui a la llevadora que ha fet el seguiment de tot l'embaràs "quan trenqui la bossa de les aigües, o si té contraccions rítmiques amb la pauta que hem dit quan està de part, o si té dubtes de la normalitat de la situació". Després de l'assessorament i l'acollida telefònica inicial, i d'acord amb la informació rebuda, la llevadora proposarà el moment adequat de desplaçar-se al domicili. "Un cop allà, farà la valoració inicial", explica. El període de dilatació va des que comencen les primeres contraccions fins a la dilatació total de 10 centímetres del coll uterí perquè hi pugui passar el cos del nadó i néixer. Després d'aquesta fase arriba el període expulsiu del bebè i, finalment, el part acaba quan també s'expulsa tota la placenta. Però abans d'arribar aquí, el millor consell és que l'embarassada es mantingui informada i en constant contacte amb el seu metge i llevadora, que són els que coneixen millor el seu cas i la podran guiar perquè se senti tranquil·la i encari el part amb la millor predisposició.