AINHOA BOIX

Educar ments crítiques

El diàleg entre pares i fills i el respecte són fonamentals a l’hora de crear lliurepensadors: deixem que pensin

Educar ments crítiques Escola de filòsofs / FOTO: C. ATSET / T. VAN DER MEULEN Zoom

Tots pensem. Grans i petits. Malgrat tot, no tots ho fem de manera crítica. Qüestionar-nos les coses que ens envolten, raonar-les, expressar les nostres opinions sense por a ser rebutjats, defensar-les de la resta, respectar arguments que no coincideixin amb els nostres... De tot això un n’aprèn, i ho fa des de ben petit. Fins i tot abans de començar a parlar i expressar els seus sentiments mitjançant la paraula.

Ho explica Rebecca Sánchez, coordinadora d’Escola Activa de Mallorca i defensora, des d’aquest centre d’ensenyament, d’un aprenentatge basat en el diàleg, en l’experimentació i en el respecte dels ritmes i les necessitats de cada infant. L’important quan els nens són tan petits, segons explica, és atendre les seves emocions, respectar-les, posar-hi noms però no qualificatius. Perquè, encara que l’opció més fàcil és posar etiquetes, no hi ha sentiments bons ni dolents, ni nens millors o pitjors pel fet de tenir-los. Cadascú és com és i expressa la ira, l’alegria, la ràbia o la frustració com sap o com pot.

Després, quan els infants comencen a parlar i poden compartir les seves preocupacions i inquietuds mitjançant la paraula, cal escoltar-los, fomentar el diàleg amb ells, estimular la seva curiositat deixant de banda la memorística i l’ordeno y mando, permetre’ls que experimentin, que aprenguin al seu ritme i a partir dels seus errors i encerts, que ho qüestionin tot i a tots però que ho facin des del respecte. D’aquesta manera, els infants no només aprenen a pensar per ells mateixos, sinó que se senten segurs per compartir la seva opinió amb els altres, es converteixen en persones crítiques -no pas irrespectuoses- amb les que no fonamenten els seus arguments i no busquen l’aprovació tothora.

Però encara que aquestes recomanacions semblin fàcils d’explicar, no ho són tant d’aplicar. Segons comenta la coordinadora d’Escola Activa de Mallorca, tots, pares i mestres, hem sigut educats d’una manera, i és difícil desprendre’s d’un dia per l’altre de conviccions morals i socials adquirides. Ha d’haver-hi un treball de buidatge previ, d’eliminar patrons passats i d’estar oberts al canvi. Una tasca que, per a Sánchez, és primordial a l’hora d’educar els nens i fomentar-los el pensament crític.

“Com a pares ens han educat d’una manera, i és molt difícil canviar el xip. Hem d’intentar netejar la nostra història, deixar estar les nostres conviccions socials, projeccions i frustracions... Alliberar-nos com a persones i acompanyar-ne d’altres que són diferents de nosaltres, que ens tenen com a mirall”, comenta aquesta professional, que, de la mateixa manera que advoca per un canvi de patrons, també ho fa per una comunicació basada en el respecte, per un diàleg entre iguals i no entre un, el pare o professor, que és amo de la veritat absoluta, i un altre, el nen, que ha d’assumir-la sense qüestionar-la.

Fer ‘reset’

I la coordinadora d’Escola Activa de Mallorca no és l’única que pensa així. Les fundadores de Pedagogia Blanca, Mireia Long i Azucena Caballero, també opinen que, per fomentar el pensament crític en els nens, és imprescindible mirar enrere i, si és necessari, canviar el xip. Molts pares han après a pensar sota els paràmetres de l’obediència i la memorística, i aquests patrons, encara que regits per l’afecte i les millors intencions dels progenitors, no són bons aliats del pensament crític. Per això, si volem que els nostres fills es converteixin en éssers independents, autònoms, reflexius i amb capacitat per opinar per ells mateixos, no va malament fer repàs de la pròpia infància, detectar el que ha fallat i desprendre’ns tant dels errors com de teories que, segons Long i Caballero, ens presenten una imatge distorsionada de la infància.

“Els experts i psicòlegs ens han convençut que al nen cal domar-lo, posar-li molts límits, acceptar sense plantejar-nos-ho les normes i costums, encara que ens adonem que xoquen amb la naturalesa infantil. Que cal entomar-ho tot i obeir l’adult, o acabaran sent tirans i violents”, comenten aquestes dues professionals, que, des de Pedagogia Blanca, defensen la idea que una educació respectuosa amb els temps i les inquietuds de cada criatura és possible.

¿Això vol dir que no hi ha límits? Res d’això. Segons expliquen Mireia Long i Azucena Caballero, n’hi ha, però són pocs i senzills: no et facis mal ni et posis en perill, no em facis mal ni em posis en perill i no facis mal ni posis en perill altres persones o animals. Quan els infants tinguin interioritzat això, tan sols queda acompanyar-los en el seu procés d’aprenentatge, donant-los llibertat perquè experimentin, perquè mostrin les seves opinions “sense penalitzar l’equivocació, la imaginació o la divergència”, i evitant sempre el xantatge, la pressió o la ridiculització.

“No podem reproduir en ells la necessitat d’obeir l’autoritat sense qüestionar-la ni negar-se a seguir ordres injustes. No diem que sigui fàcil, però això és educar. Els acompanyem per ajudar-los a convertir-se en adults responsables, no en súbdits sense criteri ni capacitat de desobediència”.

Exercitar la raó

Una afirmació contundent que, si bé no expressa verbalment Eva Gabaldón, sí que té molt a veure amb el seu pensament. Perquè, per a aquesta psicopedagoga i directora del Centre Psicopedagògic Gabaldón, el millor mètode d’aprenentatge és el que sorgeix de l’experiència d’enfrontar-se als problemes diaris, sabent que s’està acompanyat en tot moment per la figura paterna o materna però amb llibertat per buscar les pròpies respostes i, si cal, equivocar-se.

Els nens que construeixen el seu pensament sobre la base d’aquestes dinàmiques, segons explica, es converteixen en persones creatives, autònomes, independents i amb capacitat de presa de decisions. Els que, per contra, són educats sota la sobreprotecció es caracteritzen per la seva dependència i la seva baixa autoestima.

“Si optem per la sobreprotecció, solucionant els seus problemes diàriament i no deixant lloc a l’equivocació, les criatures tindran un desenvolupament mental completament insegur, seran dependents i sense capacitat de decisió. Això comporta, sens dubte, que tinguin una necessitat imperant de suport per part de qualsevol persona que els envolti, una dependència d’aprovació”, afegeix aquesta professional valenciana, que, a més de parlar dels beneficis del pensament crític en les criatures, comparteix algunes dinàmiques grupals que l’incentiven.

Aquestes dinàmiques passen per oferir l’inici i el desenvolupament d’una història per deixar que siguin els infants els que n’inventin el final o plantejar-los un tema de discussió perquè el tractin i en facin debat des de diferents punts de vista. Són, tal com comenta Gabaldón, jocs que exerciten el pensament creatiu i crític dels nens, que enforteixen les seves habilitats socials i que els ajuden a ser més tolerants i respectuosos amb els altres.

Escola de filòsofs

El pensament crític es pot fomentar a casa, però també a les aules. Ho comenten les fundadores de Pedagogia Blanca i la coordinadora d’Escola Activa de Mallorca, defensores d’un aprenentatge basat en l’experimentació, el respecte i l’acompanyament, i contrari a paràmetres com l’obediència i la memorística. I també ho afirma Sergio Díez, professor del Colegio Brains de Madrid i responsable de l’Escola de Filòsofs, que aquest centre impulsa per incentivar l’esperit crític en els nens de 5 a 12 anys.

La idea, segons comenta Díez, és que els infants aprenguin a dialogar, a expressar opinions respectant les dels altres i a raonar les respostes sobre la base d’arguments sòlids. Ho fan a partir de materials que el docent aporta sobre temes tan diferents com la felicitat, la generositat, l’egoisme i, en el cas dels alumnes més grans, a partir d’informació que ells mateixos busquen sobre filòsofs com Aristòtil. Durant els 45 minuts que dura cada sessió han de documentar les seves respostes, exposar-les i debatre-les amb els seus companys, aprenent a respectar el torn de paraula i les opinions de cadascú.

“Una de les coses que hem observat a partir d’aquest projecte és que els nens són més exigents amb les explicacions que se’ls donen, fins i tot amb les que vénen dels adults. Ja no es conformen amb «Això ho fas perquè sí». Ara ells volen saber per què”, comenta aquest professor, que considera que una de les claus de l’èxit d’aquesta iniciativa és que està integrada dins del programa educatiu del centre.