Dijous Gras, el nom fa la cosa

Ja tornem a tenir el Dijous Gras a tocar. M'agraden les tradicions, les botifarres i les truites però, per sobre de tot, m'entusiasma el llenguatge popular, directe, ras i curt, sense embolics ni pors a qüestions políticament incorrectes. En èpoques de contenció i de cura en les paraules i les expressions, m'agrada la frescor i llibertat dels noms d'abans. Sense complexos, perquè ens ve d'abans, mengem braços de gitano i pets de monja, amb total impunitat, i tenim Dijous Gras. Potser aquest no és l'espai adequat per parlar de llenguatge popular, però l'alimentació no és només funcionalitat dels aliments. Menjar és cultura, tradició, història i -gosaria dir- política. I els noms dels aliments ens indiquen la manera de fer i pensar d'una època.

Si aquest dia tan assenyalat hagués estat creat avui segur que hauríem tingut dubtes a l'hora d'anomenar-lo, tement les reaccions airades de les persones amb sobrepès, les musulmanes (reivindicant una festa en què pugui participar tothom), dels que tenen pànic al colesterol, dels que lluiten per la constant magra en les dietes o dels que només dir greix tenen un daltabaix emocional. Avui no l'hauríem anomenat d'aquesta manera tan plana i contundent, sinó que hauria tingut, com a mínim, l'honor de rebre un títol tan clar com DPPPD (Dia per a la Promoció dels Productes del Porc i Derivats), un nom que ho indica tot i amb el qual segur que no rebríem cap crítica. Això sí, un nom que ningú podria pronunciar i que tothom oblidaria en girar la cantonada.

Penso en tot plegat mentre busco com batejar aquesta nova proposta culinària per al Dijous Gras que us presento. Al final, opto per demanar opinió als nens que tinc a l'abast i, amb la seva naturalitat, em suggereixen que en digui cargols amb conya. Per elaborar aquest nou plat, necessiteu els mateixos ingredients de Dijous Gras de sempre: ou, botifarra d'ou i també pasta de full.

Estirem la pasta de full i la tallem a rectangles. Hi esmicolem botifarra d'ou per sobre i enrotllem la pasta de manera que ens quedi en forma de cordó. Ara, fem com un cargol, li clavem una broqueta perquè no se'ns obri durant la cocció i el pintem amb ou batut perquè el cargol quedi ben daurat. Ho coem deu minuts a 180ºC al forn.