L'aigua de la piscina està gelada. La Rocío, la monitora responsable d'aquest casal d'estiu organitzat a la seu de la Fundació Catalana de l'Esplai, no ha gosat ficar-s'hi. Però ja se sap que el fred és una cosa molt relativa en la pell dels nens, i quan es tracta de posar-se en remull no hi ha fred que pugui impedir-ho. Així, els infants s'hi tiren un cop i un altre, satisfets i sorollosos, mentre es disputen una pilota de plàstic. Es van conèixer fa just uns dies, el dilluns, però avui, que és divendres, els fa molta pena haver-se d'acomiadar. Aquesta setmana no els ha costat haver de matinar perquè sabien que anaven a jugar. Perquè això és bàsicament el que els ofereix aquest temps de lleure, una oportunitat d'oci, sovint imprescindible per a la conciliació familiar, que els nens gaudeixen des de la despreocupació de les vacances. El joc és l'eix central de les activitats que s'hi organitzen, però rere els projectes lúdics hi ha una intenció pedagògica. Aprendre a conviure és la clau que aglutina la resta d'aprenentatges.
Al Centre Esplai, que és com es diuen les instal·lacions on es fa aquest casal, el vertebrador de les activitats és la sostenibilitat i el respecte a l'entorn. Hi ha un petit hort i conrear-lo forma part del programa del dia. D'entrada, és el que menys agrada als nens. Però quan se'ls explica els beneficis de la seva feina, i més si tenen l'oportunitat de recollir-ne algun fruit en forma d'enciam o tomàquet, la mandra desapareix. L'hort i la piscina són només dues de les activitats en què s'ocupen els dies, aquí. A primera hora, quan els nens arriben, es fa algun joc col·lectiu. El seu preferit és fet i amagar, en diferents versions. Al Yago, que té sis anys i és el més petit del grup, li costa retenir el nom dels seus companys, i això li fa perdre eficàcia en aquesta variant del joc en què s'ha d'anunciar verbalment a qui s'ha descobert i on. Però no li sap greu, es veu de lluny que s'ho està passant pipa. Després vindrà l'hora del taller, que pot ser de teatre, de dansa o un monogràfic sobre el cicle de l'aigua. La piscina precedirà al temps de dinar, i el Yago en gaudirà en funció inversament proporcional a la quantitat de verdura del menú, i a la tarda hi haurà més jocs i potser alguna excursió, com la que van fer l'altre dia en bicicleta al bosc hurbà del Prat.
Per a Maria Camacho, de nou anys, és el segon casal d'aquest estiu. Es va estrenar amb un campus d'esport. "Però el vaig fer a l'escola i allà et tenen més fitxada", diu, encantada de la llibertat que ha sentit en prendre contacte amb les noves monitores. Rocío Cabezas, actriu de 28 anys i veterana en la feina amb nens, coordina el grup. "Has de preveure que es cansen aviat d'una mateixa activitat, i per mantenir l'atenció cal anar variant en franges de temps no gaire llargues", explica. Veient-la riure amb les ocurrències dels menuts es fàcil deduir que ella també disfruta del casal, una de les 500 activitats estiuenques que organitza la Fundació Catalana de l'Esplai.
Maria Valencia, presidenta dels centres d'esplai de la Fundació Pere Tarrés (repartits per tot Catalunya), també s'entusiasma en parlar de la convivència amb els nens. Professora d'educació especial en una escola, fa 17 anys que també és monitora d'infants. "A les colònies d'estiu el que més els agrada són els jocs d'aigua. Ni que sigui remullar-se amb la mànega. Fem moltes activitats a l'aire lliure, perquè a l'interior ja hi estem tot l'any". Des de l'experiència comenta com és un dia tipus a les colònies. Els monitors es lleven a les 8, i tres quarts d'hora més tard desperten els nens "d'una manera creativa", que pot ser fer-los pessigolles amb una ploma o fer-los un petó a la galta amb els llavis pintats. Es prega en comú i després, una mica de gimnàstica per espolsar-se la son, temps per a la higiene personal, esmorzar, tasques de servei (netejar, treure la brossa, ordenar les cambres…) i un joc col·lectiu. A les 12.30, tots cap a la piscina. Després de la remullada ve el dinar, seguit d'una estona de temps lliure. A les 16.00 comença l'activitat de tarda, i dues hores més tard es berena. Es reprèn l'activitat una estona més abans de convidar tothom a anar a les dutxes. Després de sopar, vetllada compartida, un temps per repassar com ha anat la jornada i tornar a resar tots junts, i arriba l'hora d'anar a dormir. "Però això és molt relatiu, perquè no és estrany que la conversa s'allargui fins a la matinada". La Maria valora especialment la possibilitat de treballar amb els nens aspectes pedagògics des d'un punt de vista lúdic, per treballar qüestions com l'ordre, la tolerància, el respecte a l'altre, l'esforç.
I recorda que trobar l'equilibri entre les dues dimensions és la part més difícil. "Les colònies les comencem a preparar amb un mínim de quatre mesos d'antelació", explica. D'un quadrimestre a mig any dedicats a planificar unes colònies o uns campaments que, per terme mitjà, duren una setmana. La intenció, però, és que la petjada perduri i la feina pedagògica, vehiculada sota el vel del joc, tingui efectes permanents en les criatures que han participat en les colònies. Ara bé, només el temps dirà si és així. Però els nens, amb la vehemència que els és pròpia, alimenten l'esperança. "M'ho he passat tan bé que no ho oblidaré mai", sentencia el Víctor, de 9 anys, tot just acabat d'arribar d'una setmana de colònies. I ja somia en les de l'any que ve.
Educació emocional
De casals, colònies i campaments d'estiu n'hi ha de molts tipus: generalistes, d'esports, d'idiomes, artístics, de cosmologia... Des de l'experiència, els professionals de la matèria han anat afinant l'oferta en funció dels gustos detectats entre els nens. I també al fil de les seves necessitats i mancances. Així ho ha fet Cristina Gutiérrez, amb 27 anys de trajectòria en aquest sector.
Gutiérrez, codirectora de la Fundació per l'Educació, va descobrir amb desencís fa més o menys 10 anys que les eines utilitzades des de sempre per treballar amb nens havien deixat de ser útils a l'hora de resoldre conflictes, reconduir rebequeries, ajudar-los a desempallegar-se de les pors, estimular l'empatia i potenciar el seu caràcter col·laborador.
Així, va iniciar una nova dimensió en la seva formació que va desembocar en la incorporació d'estratègies per treballar l'educació emocional amb les criatures aprofitant les estades de colònies o casals, ja sigui a l'estiu o durant el curs escolar. Avui dia tots els casals i colònies que la Fundació ofereix a la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera (per on al llarg del curs passen prop de 10.000 escolars) s'organitzen a partir d'aquest plantejament, amb la voluntat d'ajudar els nens d'entre 3 i 14 anys a treballar l'autoconeixement i l'autoestima, la comunicació positiva, la fortalesa interior i el treball en equip i per millorar les seves habilitats socials.
Totes les activitats organitzades responen a aquest prisma i parteixen d'un concepte clau: "Emociona't". "Per treballar bé les emocions ho hem de fer quan estem emocionats -explica Cristina Gutiérrez-. Fem activitats d'aventura que permeten que els nens guanyin i perdin, i és llavors quan apareixen les emocions". En acabar l'activitat s'obre un diàleg amb els nens en què se'ls convida a exterioritzar el que han sentit. I el resultat anima tant els pares com les mateixes criatures. "El 90% dels nens que participen en els nostres casals repeteixen", diu la codirectora de la Fundació per l'Educació, tan convençuda de la necessitat de generalitzar aquesta feina sobre les emocions com del desconeixement que encara hi ha sobre una matèria que ha d'ajudar els nens "a ser més feliços".
