D'extraescolar, el gust
La Paula i la Mercè tenen sis anys. Parlen dels plans per al curs entrant. "Jo faré piano", diu la Paula. "Doncs jo, d'extraescolar, vull fer gust -comenta la Mercè- perquè la meva mare diu que sóc la millor esbrinant els gustos i les aromes dels aliments". Tot va començar quan la mare de la Mercè per poc que no cau de cul quan la filla va exclamar: "Has posat all als bolets?" Cert, n'hi havia posat només un pessic, perquè ni el notés.
A partir d'aquell moment, la mare s'ha fixat en els comentaris que la Mercè fa sobre els plats fins a arribar a la conclusió que la nena té una mena de do, d'habilitat innata. Potser en un altre entorn, la sensibilitat gastronòmica de la Mercè hauria passat desapercebuda, però la mare treballa en una restaurant i para més atenció en aquests detalls. La mare sap que la capacitat natural es perd si no es reforça amb entrenament, per consolidar la memòria gustativa. I de la mateixa manera que els grans músics envien els seus fills a estudiar piano a escoles especialitzades, ella decideix portar la nena a una "escola del gust", però no n'hi ha cap, no existeix.
La nena pot fer piano, taekwondo, costura, plàstica o ioga, però enlloc pot desenvolupar el sentit del gust. Per descomptat que es pot treballar a casa, però de vegades costa trobar l'estona més enllà dels àpats, alhora que falta la metodologia pedagògica i l'autoritat d'un professor. Sovint, els que gaudeixen de petits desenvolupant les seves capacitats innates, n'acaben fent un ofici. En el cas que ens ocupa, la Mercè podria aplicar els aprenentatges sent una excel·lent perfumista, una excepcional tastadora de vins, una elaboradora d'aromes per a la indústria alimentària o, per què no, una crítica gastronòmica.
Tant de nassos per fer perfums, com de bons tastadors de vins, elaboradors d'aromes o crítics gastronòmics n'hi ha ben pocs, i han hagut de ser autodidactes i formar-se com han pogut només a partir de les seves pròpies habilitats. Són professionals molt reputats i, ja que hi som, molt ben pagats. Així, doncs, hi ha prou sortides laborals per reivindicar algun programa de desenvolupament sensorial, pedagògicament adaptat al públic infantil, en què, mentre juguen, tasten, oloren i descobreixen combinacions i aliments. La Mercè s'hi apuntaria.
