Els éssers humans som capaços del millor i del pitjor. Hem acordat una Declaració dels Drets Humans i una altra que protegeix uns ciutadans i unes ciutadanes especials: els infants. Són dues declaracions valuoses, tot i que molt sovint han estat paper mullat. Ara bé, estaríem pitjor si no les tinguéssim, perquè el que s'ha dit s'ha imaginat prèviament. La realitat sempre és pòstuma, com declarava Borges. Malgrat tot, doncs, celebrem la seva existència. Però si repassem l'actualitat sota els ulls d'aquestes declaracions el resultat és molt millorable.
Hi ha nens i nenes que pateixen gana: no cal anar gaire lluny de casa per constatar que això que anomenem contenció de la despesa -hi ha eufemismes d'una grolleria insuportable!- genera fam entre els més febles. Hi ha infants que pateixen els efectes de les guerres. N'hi ha que són víctimes de l'esclavatge sexual. N'hi ha que no poden exercir la seva condició, perquè estan obligats a treballar per col·laborar en l'economia familiar. Hi ha joves sense feina que pensen que els han robat el present i el futur. I ara, a prop d'on som, pot haver-hi algun infant que vegi amb por com les forces de l'ordre públic arriben a casa seva amb uns homes i unes dones que porten uns papers a la mà, i sense entendre què està passant haurà de recollir quatre joguines i quedar-se al carrer perquè els seus pares no han pogut pagar la hipoteca que van acordar amb una entitat bancària en èpoques de vaques grasses. Tal vegada aquest infant recordi que a l'escola algun dia van parlar d'una declaració segons la qual "en cas de necessitat" els estats han de "donar ajut material i programes de suport, principalment pel que fa a la nutrició, el vestit i l'habitatge". Hi ha, però, una esperança oberta: ciutadans anònims que miren de dificultar una acció tan innoble com aquesta, que lluiten perquè els drets del mercat no bandegin els drets de les persones.
