Desembre

Ja està, ja el tenim aquí. És com si la divina providència ens volgués donar un premi per haver-ho fet tan bé tot aquest any, un guardó per ser els millors pares del món. De fet és com si rebéssim la Bota d'Or al millor progenitor o que la Guia Michelin de la paternitat (la guia Paternin) ens atorgués la tercera estrella per la tasca ben feta i ho fes regalant-nos, al final de l'any, com si fos la cirereta del pastís, el mes de desembre. Ai, sí!, quina gràcia que fa acabar l'any amb el desembre, oi? Quin regal més ben pensat i més ben parit! És just el que necessitem, l'ideal per poder reposar una mica després de 334 dies anant amb la llengua fora, corrent sense parar per arribar tard a tot arreu.

Sí, amics, el desembre ho té tot per fer un moment kit kat . És un mes que convida a relaxar-te i gaudir d'un recés ben merescut. Un mes curull de males digestions, ple de sopars d'empresa i àpats familiars pantagruèlics; un mes en què has d'estar a l'aguait dels nens més que mai, fent de guàrdia urbà gestionant el trànsit congestionadíssim de rens, troncs, camells, iaios barbuts, patges, angelets i caganers de diferents mides (la mida S dels del pessebre i la XL dels que porten bolquers i viuen a casa teva). És un més que t'exigeix una agilitat mental de primera categoria per buscar respostes mínimament coherents davant les preguntes d'un nen que ja comença a tenir la mosca al nas amb tanta màgia inexplicable. Ai, sí!, el desembre, el mes del nen preguntant-te deu vegades al dia quant falta per Nadal i trenta vegades al dia quant falta pels Reis, dels portamaletes dels cotxes tancats i barrats, de les compres d'última hora, dels altells atapeïts, de les pells de mandarina transformades en monedes de xocolata, de les corredisses dins una sala de tortura nomenada centre comercial .

Sí, siguem sincers, el mes de desembre és com el port de primera categoria just abans d'arribar al final de l'etapa, però el més bo del cas és que si ens preguntessin a cada pare descobriríem astorats que aquest mes tan estressant és també el nostre favorit. I la raó és ben fàcil de trobar. No cal buscar gaire lluny, només cal mirar els ullets brillants del nen accelerat i ansiós que viu a casa nostra. Allà s'hi amaga la gasolina que ens farà pujar el Tourmalet emocional que ens arriba. O sigui que ja podeu preparar-nos el mallot groc. Hi arribarem sobrats. I sense dòping.